L’arxipèlag continuasent desconegut per als turistes internacionals “els viatgers són sobretot gent de la terreta”
Deogràcies Pagà/ Actualitat Diària
La Covid-19 no cessa en el seu afany per apunyalar i dessagnar el turisme i l’economia valenciana. Els bars, els centres d’oci, multitud d’entitats i d’empreses agafen el seu últim alé abans de submergir-se en aquesta mar de dubtes que planteja la tardor després de passar els esbarzerars dels mesos de juliol i agost. No obstant això, el turisme marítim és molt diferent. Les Illes Columbretes, no estan abandonades pels seus autòctons. Encara que continuen sent desconegudes pel turisme internacional que ha arribat a la província de la plana.
Javier Montferrer treballa en un vaixell, navega pel litoral de Castelló per a oferir als seus clients experiències de busseig i vistes a l’arxipèlag de Castelló. “Tot l’anterior a juliol ha anat malament. No obstant això, la temporada alta, els dos mesos d’estiu, hem tingut molts viatges”, informa Montferrer. Un altre capità completa: “la gent ha preferit el turisme marítim abans que qualsevol opció més convencional”. Aquest patró conclou que els seus viatgers són sobretot “gent de la terreta”.
Hui dia per a oferir aquests serveis la nau ha de disposar d’uns recursos de neteja tremendament letals. El vaixell ha de ser una cambra asèptica on deixar de costat les crisis d’educació, econòmiques i de sanitat per a gaudir d’un espectacle natural a escassos quilòmetres de la ciutat. Montferrer gaudeix d’un “protocol de neteja de l’equip”. A més de tovalloletes per als clients, així com gel. També fa “una neteja diària de tots els materials utilitzats” i no ofereix el servei de menjars que altres anys tenien per costum donar a migdia. Un altre navegant explica que “cadascun ha pres les mesures que creu oportunes”. Concretament, ell lídia contra el contagi prenent la temperatura a tots els passatgers i netejant el vaixell “amb gel i legía”.
Lluny de tota sospita, aquest nínxol de mercat es converteix en una espècie de resistència enfront de la caiguda de quasi totes les indústries. Ara exhalen aquell sospir d’incertesa i afronten una nova etapa.
