Actualitat Diària
El portaveu d’Hisenda del Grup Popular en Les Corts, Rubén Ibáñez, ha assenyalat que “Soler esmena la plana en les Corts als dos vicepresidents del govern valencià amb la taxa turística”.
Ibáñez ha recalcat en la Comissió d’Economia de les Corts que “la contradicció permanent en aquest Consell de Puig: “la part presidencial del govern valencià diu no a la mal anomenada taxa turística i la part dels vicepresidents diu sí”.
Rubén Ibáñez ha acusat el govern del tripartit d’esquerres de “descentrar i descol·locar a tota la ciutadania amb tanta incertesa, generant una inseguretat jurídica més que manifesta. La realitat del govern valencià és que estan enfrontats. La part comunista del Consell diu que sí a la taxa i la socialista diu que no”.
El portaveu popular ha lamentat l’absència del vicepresident segon en la comissió per a donar la cara. “Demanem la seva compareixença perquè ens comptés la postura del govern sobre la taxa turística després d’anunciar-lo amb la vicepresidenta primera, però qui ha aparegut ha estat el conseller d’hisenda en el seu lloc perquè l’altre no vol donar la cara. Aquesta és la manera de marejar cada dia més als valencians”.
Per al portaveu popular, “es tracta d’un impost amb un claríssim afany recaptatori i sense cap benefici conegut per al turista. No es coneix quin servei es presta a canvi. Tampoc se sap què succeeix amb els lloguers, amb l’intrusisme, amb aquells allotjaments que no són hotels… Volen recaptar per recaptar sense saber per què ni per a què. El sector turístic ja injecta 3.600 milions en impostos. S’excusen en què en altres llocs hi ha. No es tracta de si salvem o matem al sector, es tracta d’organitzar al sector i això és responsabilitat del Consell. No s’està organitzant al sector i, mentrestant, no es pot pensar en figures tributàries que són un descontrol”.
Finalment Ibáñez ha indicat que “en veritat el que els uneix a totes dues parts és recaptar més, això és el que els uneix de veritat. Avui el diari oficial publica el nomenament d’un nou assessor, un més al qual cal pagar. Aquesta és la motivació pel que necessiten cada vegada més recursos, més assessors, més nomenaments i són els ciutadans els qui ho paguen tot”.
