Actualitat Diària
El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha defensat avui que la banca, que durant un temps va ser un sector en enorme expansió, és avui un sector en reconversió, obligat a prendre decisions de gran importància, ja que s’enfronta a grans desafiaments, accelerats per la crisi provocada per la pandèmia, com un context de tipus d’interès negatius durant un llarg període de temps, la revolució tecnològica i una forta competència.
En la seva intervenció en les ‘VIII Jornades Financeres’ de Deusto Business School, centrades en les concentracions empresarials, Goirigolzarri ha explicat que el primer dels reptes als quals s’enfronta el sector és l’entorn de tipus negatius, que es prolongarà per un període llarg de temps i que “està afectant directament el nostre nivell de rendibilitat, la qual cosa ens està obligant a repensar el model tradicional, perquè determinades activitats deixen de ser rendibles, i és necessari incrementar les fonts d’ingressos amb altres activitats i fer un enorme esforç d’eficiència”.
El segon desafiament assenyalat per l’executiu és la revolució tecnològica, “que ens exigeix una profunda reconfiguració del nostre core bancari i una migració des de magatzems de dades tradicionals al núvol”, però en la qual, a més, “tenim a grans competidors”, “la qual cosa ens requereix un enorme esforç tant des del punt de vista financer com des de l’atracció de talent”.
Goirigolzarri ha assenyalat com a tercer repte el “entorn d’enorme competència”, tant en el món del finançament, amb competidors no bancaris amb menors exigències reguladores, com en el segment de banca de particulars, “on la retroalimentació del canvi dels hàbits dels clients i la revolució tecnològica està fent caure les barreres d’entrada en el sector” per a les grans tecnològiques i els nous entrants.
El president de CaixaBank ha considerat que la competència entre els diferents agents “és bona per als clients i per als bancs perquè ens obliga a muscularnos”, però al temps ha advertit que “establir diferents nivells reguladors genera uns arbitratges que, com vam veure en la crisi anterior, poden desestabilitzar el sistema”.
“Fusió: resposta estratègica que atorga un extraordinari punt de partida”
En aquest entorn de grans desafiaments, Goirigolzarri ha explicat que la fusió de CaixaBank i Bankia és la resposta estratègica als desafiaments que afronta el sector i “ens dóna un extraordinari punt de partida”. Aquesta operació dota al grup d’una grandària crítica que li converteix en el major grup financer del país; d’una major robustesa financera, amb un balanç fortament provisionado i ben capitalitzat, i d’una rendibilitat sostenible, gràcies a un model de distribució únic en el qual les fonts d’ingressos es diversifiquen més enllà del món bancari tradicional i existeixen potencials sinergies d’ingressos derivats d’oportunitats de venda creuada.
En decisions de gran importància com aquesta, ha reconegut Goirigolzarri, “el capítol més dolorós, sens dubte, és el redimensionament de la plantilla, que exigeix sacrificis molt importants a curt termini per a assegurar la sostenibilitat del projecte a mitjà i llarg termini”.
“La gestió de tot aquest procés és molt delicada perquè estem parlant de persones i perquè tot ha de fer-se des del convenciment que el compromís i la cohesió de l’equip és el factor més important per al futur”, ha continuat Goirigolzarri, qui s’ha mostrat convençut que “les persones i els equips, fins i tot en un ambient cada vegada més digitalitzat, continuaran sent la clau de les organitzacions i el factor que diferenciï a les entitats excel·lents de les mediocres”.
Sobre els projectes de fusió en general, el president de CaixaBank, que ha participat en nombroses operacions d’integració, ha explicat que es realitzen amb el propòsit d’aconseguir una millor posició, ja sigui operativa, financera o d’accés al mercat, i que permeten aconseguir una major massa crítica, que posiciona a la nova entitat en una millor situació de cara al futur, ja que genera sinergies d’ingressos o de costos o de tots dos.
Per a realitzar aquestes operacions, ha explicat, ha d’analitzar-se si tenen lògica industrial i, per tant, si es tradueixen en sinergies que es poden capturar, i si, al temps, tenen lògica financera i, per tant, si el preu a pagar per l’adquisició és superior al valor real que pugui generar-se amb la pròpia operació i si el repartiment del valor creat és equilibrat entre les parts.
Una vegada es donen totes dues circumstàncies, l’executiu ha considerat imprescindible que “les parts es posin d’acord en el repartiment de poder, que sol ser la raó que moltes de les operacions es frustrin”. Altres riscos dels quals ha alertat l’executiu en la seva intervenció són una deficient integració de les cultures corporatives, dels valors i dels principis.
“Sota la meva experiència, és molt rellevant que el missatge parteixi des del nivell més alt de l’organització, amb idees homogènies i amb un exemple permanent d’unió i compromís amb el projecte, per al que és fonamental tenir un excel·lent govern corporatiu i sense fissures, que ha de partir des d’un Consell d’Administració professional i cohesionat que busqui l’excel·lència i defineixi la implementació d’un codi de valors genuí”, ha assenyalat Goirigolzarri.
Un altre dels perills dels quals avui ha alertat l’executiu és el de tenir la visió centrada únicament en l’organització “oblidant-nos de preparar i implementar plans per a minimitzar els efectes negatius d’una fusió en els clients i de fer visibles i tangibles als clients els avantatges de l’operació amb urgència”.
En el cas de la banca “el contacte directe amb el client és primordial i la pèrdua de focus i la distracció provocada per una deficient gestió de la integració pot ser letal perquè crea un cercle viciós entre mals resultats i ànim en l’equip, que es retroalimenten”, ha asseverat l’executiu, qui ha conclòs que “si, per contra, la gestió és correcta i els resultats arriben entrarem en un cercle virtuós perquè l’èxit genera èxit”.
