Els col·lectius ‘es berenen’ la Comissió del 75 aniversari i la Comissió d’Estatuts protesta perquè ha sigut ‘menystinguda’
La presidenta del Consell Rector de les Festes, Pilar Escuder, ha admés que el seu objectiu és modificar completament les festes de Castelló, de la mateixa manera que ho va fer l’alcalde Gozalbo en 1988. Dóna per extingida la Comissió d’Estatuts, perquè entén que no arribarien a un consens, mentre els membres d’aquest òrgan es reboten i diuen que han sigut menystinguts. Quant a la Comissió del 75 Aniversari, s’ha convertit en ‘un berenar de negres’
Esperanza Molina/ Actualitat Diària
Si quedava algun dubte de la vertadera intenció del decret amb el qual la setmana passada el Consell Rector suprimia de colp l’estructura de la Festa, presentat per sorpresa i en despatx extraordinari, hui la regidora que presideix el patronat, Pilar Escuder, l’ha deixat més que clar.
La seua compareixença davant els mitjans de comunicació ha sigut llarga i tendida, tant, que després de dir en to angelical que les Festes han de ser una confluència de pau, amor i generositat, ha reconegut, que les festes seran el que ella, com a responsable del Patronat, vulga portar avant. Per a justificar aquesta actitud, Escuder s’ha referit a les paraules de l’alcaldessa, Amparo Marco en el Ple, i s’ha crescut fins a afirmar, que si l’alcalde Gozalbo va poder modificar l’estructura de la festa per què no pot fer-ho ella i establir els seus propis criteris? “Si Daniel Gozalbo va fer la política que ell va creure, em permetran a mi, que porte 5 mesos, que plantege la política, en l’equip de Govern, que jo crea”
I ficada en aquest vesper, ha arribat a acusar col·lectius festers que discrepen i als periodistes, de mancar de memòria, perquè les festes fundacionals, que es van elevar a la categoria de Festes Majors, no tenien Junta de Festes i no la van tindre fins a 1988.
I de res ha valgut que els periodistes, en les seues interpel·lacions, li recordaren, que les festes de 1945, que no tenien Junta de Festes com la que hi havia fins fa uns dies, estigueren condicionades pel règim de la dictadura franquista. O que va ser Antonio Tirado, primer alcalde democràtic, qui va començar amb el procés que després, l’alcalde socialista, Daniel Gozalbo, portaria a la seua culminació amb els estatuts de 1988.
I menys encara, que se li recordara que tant els primers estatuts, els del 88, o la creació e l’estructura que ara elimina, es va crear després de comités d’experts, de recaptar el consens de tots els col·lectius, de consultar amb el ‘món de la festa’ en tots els seus àmbits.
Pilar Escuder no escoltava. Assenyalava únicament, que l’Assemblea de Festes tan sols ha sigut un òrgan col·laborador, mentre que l’executiu és el del Patronat de Festes a través del seu Consell Rector.
I va arribar fins al punt d’afirmar en algun moment, que el decret que elimina la Junta de Festes i l’estructura festera, es va aprovar per unanimitat, quan la realitat, tal com ha publicat aquest periòdic i poden confirmar les actes d’aquell Consell, es va prendre per majoria, amb els vots de PSOE, Podemos i els membres designats directament per la presidenta, amb la discrepància de Compromís i l’oposició la resta dels grups polítics de l’oposició.
Escuder, malgrat totes les preguntes, les dades apuntades pels periodistes, seguia en els seus tretze. Per què aquests canvis? Li preguntava una companya periodista. I segons Escuder, la màxima raó està en la celebració del 75 aniversari de les festes, això a part de portar avant una iniciativa, segons la qual, en lloc d’haver-hi 4 membres del Consell Rector designats ‘a dit’, comptarà amb una àmplia majoria que no li dirà ni mu, pactada prèviament amb alguns dels col·lectius més favorables.
Escuder diu que la Junta de Festes era coneixedora i Noelia Selma ho nega
Perquè la presidenta del Patronat de Festes, insisteix, en ‘la seua’ comissió estaran representats tots els col·lectius… i el que no vulga estar-lo, que s’atinga a les conseqüències.
Preguntada referent a això i a la possibilitat que haguera estat representada la Junta de Festes com a tal, Escuder ha afirmat, que el dia anterior es va reunir amb Noelia Selma a la qual va comentar l’acord que pensava portar al Consell Rector l’endemà, i fins i tot, l’alternativa que formaren part d’aquesta Comissió.
Escoltada la declaració d’Escuder, la resposta de la expresidenta de la Junta de Festes, Noelia Selma, no s’ha fet esperar, i ha assenyalat que ells no eren coneixedors del que pretenia la presidenta de Festes, i que només van acudir a una reunió en la qual Pilar Escuder els va estar tantejant, sense saber el que de debò pretenia.
El comunicat emés per Noelia Selma diu textualment:
“El 19 de novembre el Patronat va convocar Consell Rector per al dia 21 de nov. sense incloure en l’ordre del dia la Renovació de la Junta de Festes.
El dia 20 de novembre durant el matí ens arriba el “rumor” que podria incloure’s com a despatx extraordinari cosa que ja resulta “curiosa” després que havíem insistit durant mesos en aquest tema, però la veritat és que el temps s’esgotava.
A les 15:07 h. la presidenta de la Junta va cridar a Pilar Escuder per a preguntar, i seguint la tònica, no va atendre la trucada, a continuació la presidenta va cridar al gerent per a expressar el malestar i preocupació amb aquest tema.
Després de la conversa amb el gerent, a les 15.17 h. “Pilar Escuder em va enviar un missatge de text que deia: “Hola Noelia, estic en amb el secretari. Podem, si vols, veure’ns a les 19h en el meu despatx de l’Ajuntament i et comptaré de primera mà el que hi ha”.
La Junta de Festes va acudir i en aqueixa reunió se’ns va traslladar la “idea” que després de consultar col·lectius “pensaven que era el millor”, la Junta manifestem que amb nosaltres ningú ens havia consultat, sent els principals afectats. La proposta que es va emportar al Consell Rector no se’ns va facilitar en cap moment abans d’aquest, i en la reunió del dia d’abans se’ns va dir que era la “idea” i que calia donar-li forma encara per part del secretari i informar la comissió de govern.
El dia 21 abans de la reunió del Consell Rector i no rebent per despatx extraordinari cap proposta oficial, la presidenta de la Junta va enviar un missatge aclarint: “Hola Pilar, després de valorar la reunió d’ahir, simplement dir-te que com a Junta de Festes no podem donar suport a aqueixa solució que a més pensem que no és la correcta. Aquesta serà la nostra postura hui i així la manifestarem. Una salutació.”
Pense que amb això queda clar i tot és demostrable que:
– La reunió prèvia la provoca la Junta de Festes davant la preocupació i falta d’informació i dialogue.
– Que la Junta no va estar d’acord ni en les formes ni en la postura d’aquesta situació”.
La presidenta extingeix la Comissió sde Estatuts, perquè no es posaran d’acord
Aclarit aquest punt, cal fer referència també al tema dels estatuts, que té la seua molla.
Segons va manifestar Pilar Escuder durant el Consell Rector, i com ja va publicar Castelló Informació, la presidenta, va sorprendre amb l’asseveració que la Comissió que s’havia format per a la revisió dels estatuts de la Festa havia quedat extingida, perquè a ella ja li havien passat totes les propostes i tota la documentació.
Els membres de la Comissió es van rebotar quan van conéixer la notícia, perquè aquesta manera de cessar la Comissió no es corresponia tampoc ni amb el Congrés Magdalener, ni amb el compromís que es va adoptar quan es va compondre la Comissió.
L’objectiu era que la Comissió es desenvolupara per fases. En la primera, es presentarien les protestes per a revisar els estatuts, i sobre aquestes, en una segona, s’intentaria elaborar un document de consens que, després de ser assessorat quant al seu compliment tècnic seria elevat al Patronat per a la seua aprovació.
Aquest matí, Pilar Escuder ho negava en redó, com es pot escoltar en les seues declaracions.
Lázaro es ‘compincha’ amb Escuder
Però és que a més, de les paraules d’Escuder, el tema dels estatuts té una segona part. Presidia la Comissió la professora Carmen Lázaro de la Uji, qui es va comprometre a seguir aquests passos. Però Lázaro va incomplir la seua comesa, i efectivament li passe a Pilar Escuder totes les propostes, perquè fóra el Patronat, i no la comissió, la que traguera les seues pròpies conclusions.
Quan els membres de la Comissió es van queixar, Carmen Lázaro va enviar un missatge a la Comissió en la qual reconeixia que havia passat la documentació a Pilar Escuder i que seria el Patronat el que s’encarregava de l’assumpte a partir d’aqueix moment, perquè considerava que els documents aportats eren molt diferents i sota es veia capaç d’integrar-los tots en un document global.
El rebot de la Comissió ha sigut enorme, perquè no és això el que els van prometre. Si es tracta d’arribar a un consens, manifestaven, nosaltres som capaços de fer-lo, perquè així es va quedar quan van assumir aquesta tasca.
La comissió es rebota i demana explicacions
Els membres, que s’asseguen ‘menystinguts’ i enganyats, han remés a Carmen Lázaro un comunicat en el qual mostren el seu parer:
“No podem menys que discrepar profundament amb el contingut del teu anunci.
Primer: per les dates, ja que ens ho has fet arribar cinc dies després que la presidenta del Patronat el fera públic en la sessió del Consell Rector del passat dimecres, oferint uns arguments que, paraula per paraula, són exactament els que ens has traslladat.
Segon: No interpretem de la mateixa manera el contingut de l’última reunió. La decisió que descrius coincideix amb la teua postura, reforçada per José Miguel *Rebollo. Agustín *Mon, Enrique Masó, María España i Raúl Pascual érem favorables a convocar una reunió com a pas previ al lliurament de qualsevol tipus de document a la Presidència del Patronat, una reunió que servira per a debatre i eliminar, en la mesura que siga possible, les discrepàncies que pogueren existir.
Tercer: Tot òrgan té la competència de l’autogovern. Entenem que s’ha abusat del fet de no alçar actes per a imposar un precipitat final als treballs.
Quart: De debò, no podem concebre que, encara que siguem una comissió consultiva, no se’ns de l’oportunitat d’arribar a unes conclusions més o menys coherents. Considerem que remetre les aportacions en un *pendrive a la presidenta és absolutament insuficient.
Cinqué: Entenem l’ocorregut com una desconsideració al treball dels membres d’aquesta comissió. Últimament, sembla que en el món de les festes s’hagen perdut les formes
Sisé: Sol·licitem, en aquest canal de manera informal, encara que ens reservem la possibilitat de fer-ho formalment, la celebració d’aqueixa/s reunió/és que ens donen l’oportunitat d’elaborar unes conclusions coherents. El que es pretén és realitzar aqueix debat entre nosaltres, que se’ns ha sostret, per a presentar un document final, amb les discrepàncies que no hàgem pogut solucionar. D’aquesta manera, mai es podrà afirmar el que es va dir en el Consell Rector: que la comissió no ha sigut capaç d’elevar unes conclusions”.
La Comissió del 75 aniversari, un berenar de negres
Amb disculpes anticipades per l’ús d’aquesta frase que, encara que recollida oficialment per la RAE, pot sonar ‘políticament incorrecta’, la comissió del 75 aniversari de les Festes de Castelló s’ha convertit precisament en això o en ‘un berenar de festers’, uns més menjadors que uns altres.
Això és així per molts motius.
D’una banda, perquè hi ha col·lectius festers de primera i de segona. Així queda patent des del moment que hi havia algun col·lectiu que si coneixia les intencions de Pilar Escuder, i fins i tot la va promocionar en xarxes socials. Mentre que molts altres la ignoraven i van conéixer l’assumpte pel publicat en els mitjans de comunicació.
Segons Pilar Escuder, ella havia parlat amb tots, s’havia reunit amb tots i la proposta estava prèviament consensuada.
Segons els comunicats emesos per col·lectius com la Gestora de Gaiatas o la Federació de Colles, per posar un exemple, es van assabentar pel publicat pels mitjans de comunicació. Ningú els havia consultat i, per descomptat, no tots haurien donat suport a l’eliminació de l’estructura de Festes, tal com pretenia i pretén Pilar Escuder.
Si que hi havia col·lectius informats, i de primera mà, perquè tenien membres que, encara que no eren representatius del seu sector en el Consell Rector, si van córrer a comunicar-ho als seus companys per aprofitar la llei de l’avantatge que se’ls oferia.
La proposta de Pilar Escuder substituïa la Junta de Festes per un òrgan, com una Comissió del 75 aniversari, en el qual, almenys en teoria, poden estar representats els col·lectius que ho desitgen prèvia proposta de noms per a aquests llocs. Per a això es donava un termini de tot just una setmana per rebre la proposada dels diferents òrgans festers, molts dels quals no van ser informats fins al cap de tindre tot l’entramat preparat i l’acord pres i resolt ‘per majoria, que no per unanimitat.
Però com es fa aquesta representació i la seua posterior designació?
Això és un altre cantar.
Conegut l’acord, els diferents òrgans han anat convocant reunions per a debatre el tema, prendre posicions i per a designar als seus membres representants.
Però ull!, abans que es formara l’assemblea i es presentaren les propostes, hi havia òrgans que ja tenien representació promesa en aquesta Comissió.
Per exemple, els ens vinculats a les festes, segons refereix el llistat dels seus integrants en l’Assemblea de Festes, són almenys 13 els col·lectius, però dos d’ells ja tenien promesa la plaça. Aquest matí es modificava el número dels representants que la integraran a 5 en lloc de 4 després de les polèmiques que han sorgit en les últimes hores. I algun membre s’ha permés proposar diversos noms per a una plaça, per si es donara allò d’algun dels òrgans no es presenten, poder ocupar tron doble.
Hi ha entitats, on la decisió d’aprovar l’acord d’Escuder, no s’ha sotmés si més no a votació, i on han produït tensions de molt de volum després de conéixer què és el que pensa oficialment l’òrgan en el qual es troben.
I ja en el súmmum dels súmmums, un dels ens vinculats, com és la Colla Bacalo, veia circular comentaris com la renúncia de la persona que inicialment volia estar dins d’aquesta Comissió i que, vist el el que passava, ha fet un pas arrere. Qui és millor per a substituir-la? Perquè segons un d’aquests comunicats de l’entitat, una persona que vol entrar en la Colla, i no pot pagar d’un colp la quota. No és membre, però com segurament arribarà a ser-ho…
Un altre tema és: Quina comesa tindran els membres d’aqueixa Comissió?. És només una entitat que assessora? O es pretén d’ells que, en substituir a la Junta de Festes treballen també gratuïtament per les festes com feien els membres de la Junta.
Segons les explicacions d’Escuder aquest matí, tampoc en això estan les coses clares, ja que és d’exigir, a qui es presente a representar un col·lectiu en una comissió com la present, que treballe per la festa.
La veu de tota la ciutat, però segons com
Aquesta pel·lícula de terror, encara té més serrells.
Si l’alcaldessa afirmava aquest matí que hi havia molts col·lectius que no estan representats en les festes i que han d’estar-ho, Escuder es acogía a aquest discurs per a assenyalar que el comerç, el sector hoteler… per citar els que se li van ocórrer en el moment podrien tindre també la seua opinió…
Però el millor de tot és que la Junta de Festes ja represntava a tots els sectors festers i encara que diuen que aquesta comissió del 75 aniversari està disposada a escoltar a la resta d’entitats comercials, emprsarialeso socials… ara com ara, no es planteja ni per remei la seua inclusió en la Comisió.
Quant als informes tècnics, Escuder també responia a aquesta pregunta. No és ella la que ha de fer-los públics, que li’ls demanen als tècnics.
Encara que com ha dit l’alcaldessa i ha repetit la regidora, a ells els han triats els ciutadans, són equip de Govern, i si no agrada el que passa, ja vindran les eleccions del 2021.
