Li van oferir la targeta en una gasolinera, on li van indicar que pagaria menys. El deute es va tornar eterna i abusiva
EM/Actualitat Valenciana
Pagar amb targeta de crèdit s’ha convertit en un costum per a molts ciutadans, que permet a més, no haver de portar molts diners damunt. Aquest procediment es va potenciar notablement amb la pandèmia de la Covid, com una manera d’evitar els contagis.
Però hi ha targetes i targetes. N’hi ha, que simplifiquen el pagament de béns i serveis, en les quals les quantitats gastades es retiren de manera immediata del compte.
Però n’hi ha de crèdit, que permeten ajornar els pagaments al mes següent o, fins i tot, establir altres mesures de pagament per terminis fins a liquidar el deute.
Dins de les targetes de crèdit a terminis es troben les anomenades targetes ‘revolving’, que permeten al client poder pagar de forma ajornada i segmentada el deute que subscriuen els usuaris en l’adquisició de béns i serveis. Però moltes vegades, aquestes targetes arriben amb parany i a vegades, amb interessos usuraris.
Aquest ha sigut el cas que ha resolt amb èxit un bufet d’advocats, ‘Parrado assessors’, que han aconseguit una sentència favorable per part del jutjat de primera instància i Instrucció de Castelló.
El cas, a grans trets va ser el següent: Una ciutadana que repostava combustible en una gasolinera es va trobar que la responsable de l’estació assortidora li va oferir la subscripció d’una targeta amb la qual podria pagar els seus consums de combustible i a més ‘estalviar’ en el pagament de la gasolina.
La targeta, lligada com totes a una entitat bancària, li oferia també la possibilitat de poder abonar amb ella altres béns i serveis en altres establiments. D’aquesta manera, i en teoria, la usuària podria pagar les seues despeses i anar abonant el seu deute progressivament i de forma ajornada amb pagaments a compte. El que no se li va explicar amb tanta claredat, és que el cost dels diners que utilitzava tenia un interés tae del 26%, molt per damunt del cost mitjà dels diners regulats pel Banc d’Espanya. I tampoc la resta de comissions associades a aquesta targeta ‘revolving, i el fet que cada vegada que realitzava la targeta per a realitzar un pagament, la nova despesa se sumava al deute original quant al càlcul d’interessos.
D’aquesta manera, la usuària realitzava els seus ingressos a compte, però mai aconseguia liquidar el deute i a penes aconseguia reduir-la.
Segons ha indicat el despatx d’advocats Parrado Assessors, la targeta, coneguda com ‘revolving’, per la capacitat que atorga a l’usuari de fixar una quantitat mensual permanent, independent de les quanties gastades, establia un interés del 26,82%, que el jutjat ha qualificat de totalment abusiu, fora de mercat i qualificat per la sentència de “usurari i lleoní”.
Així, la usuària afectada, que va signar aquest compromís l’any 2010, va efectuar compres i accions de finançament per valor de 11.000 euros que van generar un deute queduplicava la quantitat disposada.
La sentència sobre aquest litigi ha resolt que mai es va informar degudament la usuària dels interessos i del deute que generava; que no és un tema que haguera prescrit per no protestar abans per aquest abús i a més, que el preu del diner era tan abusiu, que ara hauran de recalcular-se els interessos en funció al preu del diner de l’època de la signatura; a més estima, que li hauran de ser retornats més de 7.500 euros, a més dels interessos de demora i els establits en matèria judicial en aquesta mena de processos.
La data de la signatura, indica el bufet, va ser un aspecte important durant el judici, ja que l’entitat demandada va exposar que la pretensió ja havia prescrit i les clàusules del contracte es donaven per caducades, al que que el Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 1 de Castelló va adduir, que la demanda per aquesta mena d’abusos era “imprescriptible”.
També es va escudar el banc, en què la part demandant sol·licitava la nul·litat d’uns interessos de demora que no es trobaven en el contracte; amb el que s’incorria en una clara falta d’acció. La jutgessa encarregada del cas també va desestimar aquest argument en incidir en què els abusos es van produir sobre interessos remunerats, sobre els quals sí que va reclamar l’afectada.
