El Govern central acorda el desmantellament i l’eliminació de les plataformes del Castor

1124

Actualitat Diària

S’habilita al Ministeri per a la Transició Ecològica per a donar les instruccions necessàries per a l’emplene d’aquest Acord, així com per a ordenar les successives fases del desmantellament

L’Acord reflecteix que aquest projecte no és ni viable ni necessari a la vista dels consums actuals i futur de gas natural al nostre país. Per tant, mantindre les instal·lacions en hibernació només ajornaria l’execució de l’abandó definitiu i prolongaria els costos

El Consell de Ministres ha acordat, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO), posar fi a la hibernació i conducta al segellament definitiu dels pous de l’emmagatzematge subterrani de gas denominat Castor, localitzat enfront de les costes de Castelló i Tarragona, com a primera fase del seu desmantellament. L’Acord reflecteix que aquest projecte no és ni viable ni necessari a la vista dels consums actuals i futur de gas natural al nostre país. Per tant, mantindre les instal·lacions en la situació actual d’hibernació només ajornaria l’execució de l’abandó definitiu i prolongaria els costos de vigilància i manteniment.

Totes les labors de desmantellament s’encomanen a l’empresa Enagás Transport, S.A.O., que en el termini de sis mesos haurà de remetre al MITECO la documentació tècnica necessària per a iniciar la tramitació de l’expedient d’autorització dels treballs de segellament i abandó definitiu dels pous d’emmagatzematge.

En aquesta primera fase, es procedirà al segellament i abandó definitiu dels pous. El Consell de Ministres habilita, a més, al MITECO a donar les instruccions necessàries per a l’emplene d’aquest Acord, així com per a ordenar les successives fases del desmantellament.

La decisió s’ha pres al no existir cap garantia que l’emmagatzematge poguera continuar operant en el futur en condicions de seguretat per a les persones, els béns i el medi ambient. A aquestes qüestions s’afig que no es considera una infraestructura necessària per al funcionament del sistema gasista espanyol, donat els consums actuals de gas natural i els previsibles en el futur. Prolongar el període d’hibernació només hauria incrementat els costos de manera innecessària.

El Reial decret llei 13/2014, de 3 d’octubre, va acordar la hibernació de l’emmagatzematge després d’una sèrie d’esdeveniments sísmics que havien portat a la suspensió temporal de l’operació d’emmagatzematge el 26 de setembre de 2013.

El decret va assignar l’administració de les instal·lacions a Enagás i va prescriure que, abans de prendre la decisió de posar fi a la hibernació, havien de dur-se a terme nous informes tècnics. Enagás va executar la hibernació en condicions de seguretat i va encarregar un estudi de geologia estructural, sismologia i geomecánica a professionals del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat d’Harvard.

L’estudi va posar de manifest que, en cas de reprendre’s les operacions d’emmagatzematge, podrien produir-se terratrémols de magnitud significativament major que els que van motivar la decisió d’hibernar les instal·lacions, un risc que converteix en inviable aprofitar les instal·lacions en una nova concessió d’emmagatzematge.

Aquell decret també va posar com a condició per a donar per acabada la hibernació, que la decisió resultara coherent amb l’evolució de la demanda de gas natural a Espanya. En el moment en el qual aquest magatzem es va incloure en la planificació, s’estimava una demanda de gas natural en el 2016 d’aproximadament 650 teravatios/hora (TWh), quan la demanda real va aconseguir únicament 322 TWh.

Actualment la demanda se situa entorn dels 350 TWh i no s’esperen increments significatius en els pròxims anys. Per tant, no existeixen raons que justifiquen la inclusió de les instal·lacions de l’emmagatzematge subterrani Castor dins de les infraestructures gasistes del nostre país.

En l’actualitat, els 13 pous de l’emmagatzematge es troben segellats de manera temporal, des del mes d’abril de 2016, mitjançant dos taps mecànics col·locats a diferents profunditats. La vida útil d’aquests dispositius, estimada entre dos i quatre anys, està a punt de completar-se. Des de la data de la seua instal·lació, es realitzen controls periòdics per a certificar que les instal·lacions estan hibernades de manera segura.

Deixar resposta

Per favor, escriu el teu comentari!
Per favor, escriu el teu nom ací