Actualitat Diària
El Pla d’Habitatge Protegit Públic 2021-2026, que contempla una inversió per import de 294 milions d’euros, permetrà la mobilització de sòl públic per a promoure un total de 2.457 habitatges protegits en 18 municipis de la Comunitat Valenciana, que es destinaran a lloguer assequible a través de la col·laboració públic-privada.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha presidit l’acte de presentació del ‘Pla 2.400’, en el qual ha participat el vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, i al qual també ha assistit la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
En el transcurs de l’acte, el president ha destacat que el nou pla d’habitatge de construcció i promoció pròpia pretén “garantir el dret a l’habitatge digne de la ciutadania” i donar resposta a la “emergència residencial” que s’ha vist aguditzada per la pandèmia.
En aquest sentit, ha assenyalat que el confinament domiciliari ha evidenciat les grans desigualtats que sofreixen molts ciutadans en funció del seu habitatge i en funció del territori que habiten. Així mateix, ha assegurat que “som un dels països del món amb més cases buides i al mateix temps, tenim milers de ciutadans sense habitatge”.
Per això, el president ha explicat que la resposta a aquesta situació serà la reactivació, per primera vegada en molts anys, del parc públic destinat al lloguer, la qual cosa també contribuirà a generar ocupació “en aquests moments de recuperació econòmica i social”.
“Construir nous habitatges no sols donarà un respir a milers de famílies i significa una inversió públic i privada de prop de 300 milions d’euros i que generarà un efecte multiplicador econòmic amb un impacte estimat de 880 milions d’euros en els pròxims anys”, ha manifestat.
Reorientació de la gestió urbanística
Així mateix, ha assegurat que “és necessari orientar la gestió urbanística amb criteris d’inclusió, d’innovació, de sostenibilitat i de cohesió territorial”, incidint en què les successives crisis econòmiques, la pandèmia i l’imparable procés de concentració urbana han comportat canvis com l’encariment de l’habitatge o les dificultats de joves i de col·lectius vulnerables per a accedir a ella, entre altres.
En aquest sentit, ha mostrat el seu compromís d’afrontar els reptes esmentats de manera “immediata i amb determinació” mitjançant el reforç de la funció social de l’habitatge, la remodelació dels barris més necessitats, l’impuls dels processos urbanístics més sostenibles, així com facilitant la reconversió del sector de la construcció amb paràmetres més verds i justos.
Cal destacar que el pla presentat mobilitzarà més de 112.000 metres quadrats de sòl, repartits en 53 solars, per a promoure habitatges protegits que ajudaran a garantir el dret a l’habitatge digne en la Comunitat. D’aquests habitatges, 1.131 seran de construcció pública i 1.326 es construiran gràcies a la col·laboració públic-privada.
Projectes tractors
Durant la seva intervenció, Puig ha destacat que la Generalitat porta mesos treballant amb empreses, sectors i agents socials, amb la finalitat de dissenyar projectes tractors que aspiren a rebre fons europeus, sent un dels més importants el referit a habitatge i regeneració urbana.
Així, ha explicat que la primera fase del Pla estatal de Recuperació contempla destinar 6.800 milions d’euros en matèria d’habitatge, als quals la Generalitat pretén accedir a través de projectes com la nova manifestació d’interès presentada dirigida a rehabilitació integral de barris.
Resposta real a les necessitats residencials
Per part seva, el vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha assegurat que “amb aquest pla es dóna un gran impuls a l’habitatge protegit per a donar una resposta real a les necessitats residencials de milers de famílies que podran viure tranquil·les en un habitatge amb un lloguer assequible, enfront dels preus desorbitats del mercat immobiliari actual”.
“Des de la Generalitat -ha manifestat- assumim el repte, de manera activa, d’evitar que ningú hagi d’hipotecar els seus ingressos per a tenir un sostre digne baix el que viure, tal com recull la nostra Constitució”.
Així mateix, ha indicat que “a les mesures de compra de nous habitatges pel parc públic i de mobilització d’habitatges buits sumem aquesta nova eina, el ‘Pla 2.400‘, amb el qual reiniciarem la construcció d’habitatges i el pilar central dels quals serà la Entitat Valenciana d’Habitatge i Sól“.
Quatre grans línies d’actuació
Martínez Dalmau ha exposat les quatre grans línies d’actuació que s’engloben en el Pla 2400 i que suposaran la combinació de la col·laboració públic-privada, la de les cooperatives, la construcció pròpia de la Generalitat i l’impuls a projectes sostenibles d’habitatge.
La primera de les línies és la promoció pública d’habitatges, per al que la Generalitat Valenciana reprendrà la construcció d’habitatges protegits en règim de lloguer, ja sigui en solars propietat de la EVha o de la Generalitat Valenciana.
El segon eix serà la innovació en la construcció, és a dir l’aplicació d’innovacions bioclimàtiques i la utilització de nous materials que millorin l’eficiència energètica dels nostres habitatges, la qual cosa suposarà l’oportunitat de combinar la lluita contra l’emergència climàtica i la reorientació del sector de la construcció.
Quant a la tercera línia d’actuació, la de la col·laboració públic privada, servirà per a adherir les enormes capacitats del sector de la construcció de la Comunitat a l’objectiu de la Generalitat Valenciana de garantir el dret a un habitatge digne. Aquesta col·laboració serà ampliada amb el quart eix: l’articulació de noves relacions amb la societat civil mitjançant el foment del cooperativisme en matèria d’habitatge.
Aquest impuls al cooperativisme en l’àmbit de l’habitatge es materialitzarà mitjançant la reserva de grups de sòl públic per a destinar-les a cooperatives d’habitatges protegits en cessió d’ús.
Les intervencions protagonitzades exclusivament pel sector públic suposaran l’ampliació del parc públic amb 1.131 habitatges de nova planta, i respecte de la col·laboració amb agents privats i cooperativistes permetrà afegir 1.326 habitatges de lloguer assequible al parc públic de la Generalitat Valenciana.
18 municipis previstos en el pla
En total la inversió de la Generalitat ascendeix a 294 milions d’euros en concepte d’inversió públic-privada de caràcter residencial en una superfície de 115.292 metres quadrats que una vegada edificada aconseguirà els 221.140 metres quadrats.
L’informe econòmic del Pla 2400 estima un cost de 1.033 /m². Una mitjana de 90 m² per habitatge i un cost de 92.970 euros per habitatge.
En concret, dels 2.457 habitatges previstes en el pla 1,155 seran a la província d’Alacant, 1,110 en la de València i 192 a Castelló, i els 18 municipis en els quals s’executarà el pla són: Alacant, El Campello, Elx, Sant Joan d’Alacant, Torrevella, Albaida, Alzira, Benaguasil, Gandia, Oliva, Manises, Silla, Torrent, València, Borriana i Almassora.
