Actualitat Diària
El programa Cultura Online del Consorci de Museus tanca l’any amb un combat d’il·lustració en interacció amb el públic per a la promoció de joves creadors i creadores.
La proposta de Martín Rey Matesanz, ‘Drawing Fighters: combats d’il·lustradors’ ha passat per diverses places, museus i cases de cultura a València, Madrid i Alacant en més de 50 edicions. Ara, amb el programa Cultura Online es trasllada al terreny virtual.
En format d’enfrontaments un contra un, els i les dibuixants tenen quatre minuts per a representar les frases triades pels teleespectadors.
El públic té 24 hores per a triar el guanyador o guanyadora a través de votació en ‘stories’ d’Instagram. L’objectiu és donar visibilitat a joves creadores i creadors valencians i a la seua obra en un xou que s’emet en Instagram presentat per Sixto García, amb els comentaris de Manuel Garrido.
El director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, ha recordat que “la convocatòria Cultura Online #CMCVaCasa, desenvolupada per a impulsar les arts visuals en època de pandèmia, ens ha obert la porta a noves propostes que estaven en la xarxa, a creacions innovadores que s’han transformat des del presencial cap al virtual per a arribar a tots els públics, i sobretot ens presenta creadors i creadores que treballen en diferents disciplines i formats als quals sovint no se’ls dona visibilitat des de l’àmbit del públic”.
Els 100 continguts seleccionats per un jurat independent s’han agrupat en diferents eixos temàtics que han permés acostar la cultura contemporània als públics, a través d’un web i xarxes específiques (consultar ací; culturaonline_cmcv).
En aquest últim eix dedicat a projectes, ‘Arquitectura. Disseny. Il·lustració. Propostes per a una altra era’, es reuneix una sèrie de peces audiovisuals que mostren la creació contemporània com una porta cap al futur.
Es presenten nous espais destinats a convertir-se en escenaris; instruccions animades per a un estudi ambulant; vincles entre arquitectura, disseny, gestió cultural i ciutat. Apareix el vestit com a objecte artístic o la relectura de missatges en el “lettering” de la roba.
Un nou àmbit per a la il·lustració en què es representa un imaginari metafòric a través d’una iconografia retrofuturista del protagonista de l’actualitat mundial, la COVID-19. Distòpia de l’insòlit convertit en el més habitual. La consciència d’habitar un món diferent amb l’esperança posada en la creació artística.
L’obra ‘Home Industries’, de Mercedes Muela, és un projecte que explora la producció de l’espai domèstic a través d’escenaris virtuals en el segle XXI. La irrupció de les xarxes socials en la vida quotidiana ha convertit espais tradicionalment privats en nous escenaris mediàtics, la qual cosa implica transformacions en la manera d’habitar impossibles d’ignorar per l’arquitectura.
A partir de la construcció d’una ficció possible, ‘Home’ tracta d’anticipar quins serien els models espacials que derivarien d’aquesta manera d’habitar.
“Espam x”, de Samuel Hernández Ramírez, és el resultat d’una amalgama de reflexions, successos presentats i ficcions virtualitzades. És una mena d’atles subjectiu que funciona no sols com un dispositiu de consulta i intercanvi, sinó com un agent activador i generador de vincles entre les disciplines d’arquitectura, art, disseny i gestio? cultural sobre com es relacionen aquests amb la ciutat.
Durant els mesos del confinament dur, la creadora Irene Grau es va plantejar fer un estudi ambulant per a no estar tot el dia en el mateix metre quadrat de casa i rotar-hi com ho fa el sol.
Va crear un rudimentari artefacte simple però molt efectiu que li va permetre continuar treballant des del moviment continu, cosa fonamental en la seua obra i la seua manera de treballar. L’animació ‘Cómo hacer un estudio ambulante en casa’ adopta la forma d’un manual d’instruccions amb una sèrie d’accions que mostren el procés de treball.
El projecte ‘Cosmic exile’, de l’alacantina Lorena Amorós, s’emmarca en la investigació duta a terme per l’artista en els últims anys sobre la incidència del gènere de la ciència-ficció i els productes de sèrie B en la cultura contemporània.
Els dibuixos recreen un imaginari metafòric de vivències actuals i combinen diferents iconografies retrofuturistes procedents de portades de ‘pulps’ i ‘space-operas’. A partir d’aquestes imatges reelabora els elements que les configuren, així com els missatges originaris, amb la intenció de crear una distòpia que irònicament trobe similituds amb el moment actual.
En ‘EDITS’, Laura Palau proposa trobar un acostament a la indústria de la moda a través de les seues campanyes publicitàries i el disseny del ‘lettering’ proposat en les samarretes.
A través de les seues imatges es pot dibuixar una línia política i ideològica clara en els seus productes, que influeix en la gran majoria de la societat. En concret, la dona és una de les figures sobre la qual exerceix més pressió aquesta indústria. ‘EDITS’ proposa donar-li la volta a aquest procés atorgant-li una segona lectura a aquests missatges, reescrivint-los i difonent-los novament sense alterar-ne el llenguatge.
Per a la creadora Mariola Llúcia Morera, produir és una accio? de responsabilitat. El vestit pensa, parla i constitueix una semiòtica articulada dins del llenguatge visual.
En el projecte ‘Disruptive/Pattern’, la vestimenta queda caracteritzada pel seu valor simbòlic i es constitueix un objecte arti?stic en comptes d’un objecte de consum.
Cultura Online
Cultura Online reuneix els 100 projectes seleccionats en la convocatòria #CMCVaCasa del Consorci de Museus que es poden gaudir a través de la plataforma consultar ací i l’Instagram culturaonline_cmcv. A més, es pot visitar l’exposició del CCCC ‘Cultura Online’ que estarà oberta fins al 24 de gener, i que permet interactuar amb les peces a través del dispositiu de cultura segura SCR (Safe Culture Revolution).
