L’organització agrària recomana que no tramiten la renda fins que isca en el BOE
Actualitat Diària
Hui s’obri el termini per a presentar la declaració de l’IRPF 2022 per internet i posteriorment es podrà confeccionar de manera telefònica i presencial. Per això, una vegada ha arrancat oficialment la campanya de la renda, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) demana al Ministeri d’Hisenda que publique la rebaixa de mòduls “com més prompte millor i no espere com sempre a meitat període de tramitació per a traure-la en el BOE”. No en va, l’organització agrària recomana als agricultors i ramaders que no tramiten la renda fins que es conega l’abast de la rebaixa fiscal prevista “per a evitar declaracions complementàries que incrementen el volum i el cost de les seues gestions tributàries”.
AVA-ASAJA va sol·licitar a la Generalitat Valenciana que incloguera en l’informe que remet cada any al Govern la reivindicació de “una reducció significativa i generalitzada en tot el territori autonòmic dels mòduls corresponents a la totalitat de les produccions agrícoles i ramaderes, amb la finalitat d’alleujar les pèrdues causades per múltiples adversitats climàtiques al llarg de 2022: gelades, falta d’hores de sol a la primavera, pluges persistents i torrencials, pedra, sequera, calor a l’hivern, etc.”
Tant és així que l’anomalia climàtica va provocar importants enfonsaments de les collites en cultius com a cítrics, raïm, olivar, ametla, arròs, cereals i caqui. Segons els càlculs de AVA-ASAJA, les pèrdues patides pel clima durant 2022 en l’agricultura valenciana van ascendir a 285 milions d’euros. Molts d’aquests sinistres no van estar coberts per l’assegurança agrària, la qual cosa va deixar a milers de productors sense indemnitzacions econòmiques.
AVA-ASAJA adverteix que “el govern valencià ha pres bona nota de la sinistralitat històrica de l’exercici agrari 2022 i ara el Govern central, que disposa de tota aqueixa informació, no hauria de demorar-se molt més per a aprovar una rebaixa fiscal a temps i d’acord amb una anomalia climàtica d’aquestes proporcions”.
Any d’elevada sinistralitat agrària
L’hivern es va caracteritzar per unes temperatures anormalment altes i per falta de pluges. No obstant això, l’entrada de la primavera va incloure una onada de fred àrtic, un període de dos mesos i mig de precipitacions persistents i escassetat d’hores de sol que van provocar problemes de floració i quallat en els cultius. Els danys van suposar més de 150 milions en 120.000 hectàrees de cítrics, ametles, fruites d’os, caquis i hortalisses, així com el retard de les labors de sembra en l’arròs i la xufa.
Al maig i juliol es van produir tempestes de pedra, les quals van afectar prop de 10.000 hectàrees, principalment de vinyes, a les comarques d’Utiel-Requena, La Costera i Vall d’Albaida. Al llarg de l’estiu es va mantindre una severa sequera que en les produccions de secà van empitjorar els descensos de collita i en les produccions de regadiu van elevar els costos energètics per a regar les explotacions. L’última adversitat de rellevància va ser la DANA de mitjan novembre que va provocar 15 milions de pèrdues en cultius i infraestructures agràries a L’Horta Nord, Camp de Túria i La Plana Baixa de Castelló.
