Demana a les administracions mesurades per a frenar els atacs del mosquit tigre, mosca negra i paparres als agricultors
Actualitat Diària
El brot de meningoencefalitis vírica al costat de zones arrosseres de Sevilla i la posterior informació que 19 dels 33 casos sospitosos fins al moment han donat positiu en virus del Nil Occidental (WNV, per les seues sigles en anglés) ha reactivat les alarmes del sector agrari valencià en matèria de plagues i malalties. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) tem la propagació d’aquest virus emergent als espais humits de la Comunitat –com els parcs naturals de l’Albufera, la Marjal Pego-Oliva, tota la marjal litoral i les àrees confrontants amb llits de rius– després de patir en els últims anys una incidència cada vegada més extensa i agressiva d’altres insectes com el mosquit tigre, la mosca negra i paparres.
El president de AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, subratlla que “augmenta la preocupació pel precedent de Sevilla, ja que, si les administracions no prenen suficients mesures per a evitar-lo, el virus del Nil Occidental podria acabar arribant al nostre territori. Sabem que el mosquit que transmet el WNV creix en llocs amb aigües poc profundes i caloroses, per la qual cosa hi ha especialment temor en zones arrosseres i pròximes a marjals. Si bé afectaria a tota la població, els agricultors serien un col·lectiu extraordinàriament vulnerable perquè solen anar a les seues explotacions a realitzar labors agràries a primera hora del matí i última de la vesprada fugint de la calor, moments en els quals els mosquits i altres insectes ataquen amb major virulència”.
AVA-Asaja argumenta que les poblacions de mosquit tigre, mosca negra i paparres han augmentat aquest any a causa de la combinació de precipitacions primaverals i altes temperatures, així com als menors tractaments preventius escomesos durant el confinament per la Covid-19. “En línies generals, aquest fenomen sembla anar a més a conseqüència de la globalització, el canvi climàtic i la reducció de substàncies fitosanitàries que la Comissió Europea està imposant d’una manera generalitzada i no fonamentat en criteris científics, sinó en postulats ideològics. Aquests insectes suposen ja una autèntica plaga contra la qual no s’està actuant amb el rigor i la contundència que requereix”, assegura Aigualit.
Per això, l’organització agrària sol·licita a les conselleries d’Agricultura i Sanitat de la Generalitat Valenciana que establisquen un pla d’acció eficaç per a poder actuar ràpidament si aquest virus s’aproxima a l’àrea geogràfica de la Comunitat Valenciana a fi que reunisquen experts en les disciplines implicades, dissenyen i posen en marxa un pla específic que permeta reduir al màxim la incidència d’aquests insectes i atallar un problema convertit en un assumpte de salut pública.
