El projecte inclou parcs urbans i boscos de ribera, posada en valor de la via Augusta, sengles ciclopeatonals, quatre passarel·les i dos ponts
L’Ajuntament de Castelló ha projectat la creació d’un eix mediambiental que creue el terme municipal de Castelló, des de la via Augusta, fins al seu encreuament amb l’antiga travessia de la N-340, quan el llit discorre ja tapat com una gran avinguda. El projecte està valorat en 20 milions d’euros i programat per a la seua execució per fases, en un període de deu anys. La primera actuació s’efectuarà sobre el tram de Crèmor. D’aquesta forma es pretén que el riu passe de ser una barrera a un element integrador de la ciutat.
EM/LC/ Actualitat Diària
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, acompanyada pel regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó, i la tinent d’alcalde de la zona Oest de Castelló, Verónica Ruiz, han presentat aquest matí un ambiciós projecte, que té com a objectiu, actuar sobre els marges del riu Sec.
El projecte pretén Transformar el Riu Sec en un eix vertebrador, al seu pas pel terme municipal de Castelló, a través d’actuacions de caràcter paisatgístic i ambiental en els seus marges. El disseny presentat aquest matí, contempla el seu desenvolupament, per fases, entre la via Augusta i l’antiga travessia de la N-340, punt en el qual el llit discorre sota la superfície al seu pas per la ciutat.
No es tracta d’un projecte barat, de fet, les previsions realitzades calculen una inversió global de 20 milions d’euros, i una execució per fases en un període de deu anys.
Però sí és un programa ambiciós, amb el qual es persegueix recuperar espais naturals, fer del riu un canal de comunicació amb parcs i zones enjardinades, vials ciclopeatonals, i modificar la seua imatge, de manera que la idea d’abandó o barrera urbanística es convertisca en una oportunitat urbanística per a Castelló.
L’actuació integral sobre aquesta part del riu està enquadrada en el que s’ha denominat un ‘Master Pla’ que començarà en la zona de Crèmor.
L’àmbit d’actuació abasta una superfície total de 551.130 m², amb una superfície de recuperació de llit de 146.490 m² i una longitud total de 4.300 metres, els que van des de la Via Augusta –a l’entorn de la variant de la N-340- fins al parc del Pont de Ferro. Marco ha subratllat que aquest projecte “permet superar la interpretació del Riu Sec com a barrera natural i aprofitar el seu potencial com a element vertebrador d’un nou model d’urbanisme per a una nova ciutat més sostenible, més inclusiva i més amigable amb les persones”.
L’alcaldessa ha manifestat que aquest corredor mediambiental del Riu Sec encaixa amb el model urbanístic proposat en el Pla General.
No es tracta d’un somni a llarg termini, perquè, tal com han manifestat el regidor de Territori i la primera autoritat de Castelló, ja s’han iniciat els treballs per a portar-ho avance.
El primer pas vindrà de la mà de la construcció del nou pont sobre el riu, projectat en la prolongació del carrer Jesús Martí i la connexió amb la Quadra Saboner. Però a partir d’ací, l’objectiu és poder actuar a poc a poc, en els vuit trams establits, en els quals es vol recuperar i ressaltar els seus valors ambientals, culturals i socials. I aqueixa actuació inclou la creació de sengles per als vianants i recorreguts ciclistes en paral·lel al riu, la posada en valor de la Via Augusta i la Sendera de l’Enramada, la recuperació de boscos de ribera, la creació de nous parcs urbans en Crèmor i l’entorn del cementeri, quatre passarel·les ciclopeatonals i dos nous ponts.
Les vuit zones en les quals s’ha estructurat el corredor mediambiental són el parc de la Via Augusta, a l’entorn de la variant de la N-340; la Zona de recuperació hidrològica-forestal; el Parc Agrari de cultius tradicionals; el parc naturalitzat UJI; Horts urbans zona UJI; Corredor de connectivitat; Parc urbà Crèmor-Sendera de l’Enramada i Mirador del Riu Sec, a l’entorn del cementeri.
Parc de la Via Augusta
Situat en la capçalera de la zona planificada, suposarà recuperar una zona actualment degradada i que té en la recuperació i posada en valor d’un ben patrimonial com és la via Augusta un dels els seus principals objectius. A més, es recuperarà la xarxa de vies pecuàries que s’entrellacen en aquest àmbit.
Inclou actuacions per a la posada en valor dels talusos propers, de la vegetació autòctona, la recuperació de bancals i la regeneració del bosc de ribera.
Zona de recuperació hidrològica-forestal
Aquest àmbit se situa en el límit occidental del màster pla i inclourà la conservació del llit, salvaguardar els valors ambientals dels ecosistemes de ribera i recuperació de bancals. A més de la recuperació hidrològica també s’inclourà la possibilitat de visita i recorregut.
Parc agrari de cultius tradicionals
Una vegada superada l’autopista, aquesta zona es considera idònia per a la implantació d’un parc agrari, vinculat majoritàriament a la implantació de cultius de secà, a manera de tallers divulgatius de l’agricultura local i comarca, fins i tot amb panells explicatius de les actuacions realitzades.
Es pretén a més posar en valor un ben com l’aigua, el seu paper vertebrador i dinamitzador de la nostra activitat agrícola i aprofitament del seu caràcter didàctic.
Parc naturalitzat UJI
Es projecta un parc diàfan, un parc naturalitzat amb vegetació autòctona i zones d’esbarjo i esplai. Es planteja a manera de prolongació de l’entramat viari de la pròpia universitat i es projecta una passarel·la *ciclopeatonal (a l’altura de la residència universitària i l’escola infantil l’UJI) que possibilite no solament la connexió en termes de mobilitat sinó també d’articulació d’espais verds.
Horts urbans zona UJI
Sense trencar el corredor, fins i tot en termes visuals, es projecta una zona d’horts urbans que potencie la funció social, ambiental, urbanística, saludable, cultural i estètica d’aquests espais. També incorpora una passarel·la per a afavorir la connectivitat transversal (situada a l’altura de la Facultat de Ciències de la Salut).
Corredor de connectivitat
Actuació encaminada a mantenir la continuïtat dels recorreguts per als vianants i ciclistes a causa de la distància mínima existent entre el domini públic i la façana urbana.
Parc urbà *Crèmor-Sendera de l’Enramada
Inclou l’obtenció de sòl dotacional a través d’un pla especial ara en redacció, la recuperació de la Sendera de l’Enramada, inclòs l’accés al llit i l’actuació a l’entorn de l’ermita de Sant Joanet del Riu per a aconseguir la seua integració en l’àmbit verd de l’actuació.
També es construirà una passarel·la ciclopeatonal que comunique aquesta futura zona verda de Crèmor amb el parc Botànica Carmen Albert.
Mirador del Riu Sec
Actuació a l’entorn del cementeri i la seua prolongació fins a la zona on comença el soterrament del Riu Sec. En el marge dret, es crearà un parc urbà i connectivitat ciclista i per als vianants i en el marge esquerre es desenvoluparà un parc urbà amb la posada en valor de la *pinada enfront del cementeri i superfícies ja existents en a l’avinguda Vall d’Uixó. Es crearà un gran mirador sobre el Riu Sec amb la recuperació de l’arbrat, creació de sengles ciclistes i per als vianants, el desdoblament del pont de l’avinguda Cardenal Costa i una passarel·la com a continuïtat a l’avinguda Quevedo.
