Recomana que es derive la documentació al Síndic de Comptes perquè depure responsabilitats administratives
El ‘cas dels sobres’ pel qual s’investiga a Ali Brancal, Enric Nomdedèu i MT, ha donat un nou gir. Fiscalia admet el delicte però recomana l’arxivament de la causa al no poder precisar qui el va cometre i proposa derivar la documentació al Síndic de Comptes, perquè depure responsabilitats administratives. El Jutjat pot arxivar o continuar la instrucció a tenor de les proves sol·licitades que no s’han practicat encara.
Esperanza Molina/ Actualitat Diària
El ‘cas dels sobres’, pel qual són investigats pel Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Castelló l’ex regidora de Compromís, Ali Brancal, el secretari autonòmic per a l’Ocupació, Enric Nomdedéu, i MT (assessor de Compromís a l’ajuntament de Castelló en 2014), ha donat un nou gir de rosca.
La notícia s’ha produït en conéixer-se que Fiscalia ha recomanat al Jutjat d’Instrucció l’arxivament de la causa. L’escrit de Fiscalia recull tant la denúncia interposada per exregidor del PP, Juan José Pérez Macián, en representació del Partit Popular el 22 de febrer de 2018; com les diligències practicades, entre les quals es recullen les declaracions de les persones investigades anteriorment citades, i un testimoni presentat per l’acusació.
També refereix el contingut dels 14 sobres retornats per correu, que contenien paperetes i propaganda electoral de Compromís. Uns sobres que constituïen la base de la querella per la qual s’acusava a Enric Nomdedèu i Ali Brancal, d’utilitzar mitjans i fons públics per a remetre la seua propaganda electoral i les paperetes per a les eleccions europees de 2014.
Encara que l’obertura dels sobres i la revisió del seu contingut demostren que es va produir el delicte, Fiscalia assenyala, que no es pot identificar a la persona que va ordenar o bé va introduir la propaganda i assenyala a més, que tampoc es pot provar a través d’aquests 15 sobres, que tot l’enviament tinguera el mateix contingut.
Dit d’una altra manera, Fiscalia reconeix que el delicte es va cometre, però que no es pot identificar a qui el va personificar. Per aquesta raó, recomana l’arxivament de la causa. Ara bé, també que es remeta tota la documentació a Sindicatura de Comptes a l’efecte de que es depuren responsabilitats administratives.
Amb això, Fiscalia deixa la porta oberta a una nova investigació administrativa que poguera estimar responsabilitats de la persona o el partit que ha comés la falta i les sancions que pogueren derivar-se d’això.
Fiscalia no respon a la petició dels advocats
L’escrit de Fiscalia no respon a la petició d’arxivament que havien realitzat els advocats dels tres investigats a l’octubre d’enguany, sobre la qual el jutjat no s’ha pronunciat encara.
En aqueixa petició, els advocats sol·licitaven el sobreseïment i arxivament sobre la base de que només s’havien descobert 14 sobres amb contingut electoral, i que la despesa d’aqueix enviament de 14 sobres a penes arribaria als 10 euros, una quantitat irrisòria per a aquest procediment.
Una sol·licitud en la qual ja no es posa en dubte que s’enviaren aquests sobres, que formaven part d’un enviament de 900 i 1.000 sobres, amb càrrec a l’Ajuntament de Castelló, i la factura global del qual va ascendir a 580 euros, per damunt de la quantitat mínima de 300 euros, que qualifica la comissió d’un delicte.
L’escrit de Fiscalia que recomana l’arxivament de la causa està datat el 6 de novembre d’aquest mes i va ser notificat ahir a les parts.
L’escrit de Fiscalia és només una recomanació que pot ser recolzada o no pel Jutjat d’Instrucció
A partir d’aquest moment el Jutjat haurà de pronunciar-se sobre si decideix completar la instrucció i practica les diligències que té sol·licitades l’acusació i que encara no s’han dut a terme; o arxiva la causa tal com recomana la Fiscalia, i es procedeix remetre la documentació a la Sindicatura de Comptes.
Com valoren les parts l’escrit de Fiscalia i les seues conseqüències
Evidentment, l’escrit de Fiscalia ha sigut acollit de diferent manera per cadascuna de les parts.
Els acusats, prudents, però contents
Fuentes pròximes als acusats: Ali Brancal, Enric Nomdedèu i MT, han manifestat prudència però també satisfacció.
Prudència perquè l’última paraula la té el Jutjat i mentre aquest no es pronuncie les coses segueixen igual, encara que una mica millor per als investigats, i encara es poden posar en marxa altres mecanismes legals.
Satisfacció, no obstant això, perquè també entenen que el fet que Fiscalia recomane l’arxivament, els posa en una situació d’avantatge de la qual podria derivar-se el final del procés penal i per tant de la seua situació d’investigats.
Altres interpretacions de l’escrit de Fiscalia, per part de Compromís, volen donar a entendre que no s’hauria produït delicte i per tant, tampoc acusacions formals, per la qual cosa han volgut donar a entendre, que la querella de Juan José Pérez Macián no tenia fonament, es tractava només d’una revenja política, i d’un intent d’utilitzar els tribunals en benefici polític.
En aquesta última interpretació s’obviaria el paràgraf en el qual Fiscalia accepta la comissió del delicte, i proposa derivar la investigació a la Sindicatura de Comptes.
El PP espera la decisió el jutge i no dóna el partit per perdut
Per part de l’acusació, fonts pròximes al cas han assenyalat que la recomanació de fiscalia és només això, un escrit que haurà de valorar el Jutjat que instrueix la causa.
En contra del que asseguren els afins a Compromís, determinen que Fiscalia dóna per descomptat que el delicte es va cometre i que l’única cosa que fa és demanar l’arxiu perquè entén que pot resultar impossible determinar qui va ficar les paperetes electorals en els sobres que es van enviar com a correu municipal.
Fan referència també, a la indicació de Fiscalia, de remetre el cas a la Sindicatura de Comptes. “si Fiscalia haguera estimat que no hi ha delicte, no haguera proposat derivar la causa a aquest òrgan administratiu”.
I també entenen, que Fiscalia ha pogut passar per alt l’existència d’una factura pel gruix del correu enviat, amb un volum de 900 i 1.000 sobres, encara que només s’hagen pogut verificar els 15 que es van retornar per Correus.
En aquest sentit, estimen, que la notificació signada per Enric Nomdedèu en 2014 sobre el contingut de l’enviament, per a véncer la resistència de l’administració municipal, podria determinar un indici de responsabilitat, perquè entenen que Nomdedèu coneixia el que hi havia en els sobres i va intentar ocultar-lo, per la qual cosa també haguera pogut incórrer en un delicte de falsedat documental.
En qualsevol cas, el Partit Popular es mostra prudent i es manté l’espera del que decidisca el Jutjat ja que no s’han practicat totes les diligències sobre les proves que van sol·licitar amb la querella.
D’altra banda, i en l’hipotètic cas que el Jutjat es posicionara en la mateixa línia que Fiscalia, els populars també tindrien possibilitat de recórrer la decisió tant al Jutjat d’Instrucció com posteriorment a l’Audiència Provincial.
En qualsevol cas, el partit no s’ha acabat encara.
Història i procés del ‘cas dels sobres’
La primavera electoral de 2014
El denominat ‘cas dels sobres’ es remunta a la primavera de 2014, coincidint amb la convocatòria de les eleccions europees, en les quals Compromís donava suport a la candidatura de Jordi Sebastià.
Segons la denúncia posteriorment presentada, el grup municipal de Compromís a l’Ajuntament de Castelló, va muntar el seu suport a la candidatura des del despatx municipal.
Compromís estava integrat per dos regidors, Enric Nomdedèu, portaveu, i Ali Brancal, amb un assessor, MT adscrit al grup.
A mitjan mes de maig i en plena campanya electoral, Compromís va preparar l’enviament postal, a càrrec de l’Ajuntament, de diversos paquets amb sobres. Els serveis municipals van considerar que l’enviament era important pel seu volum i per la seua factura, per la qual cosa van sol·licitar permís al llavors regidor d’Hisenda, Juan José Pérez Macián.
El regidor va ordenar la paralització de l’enviament i va demanar comptes al portaveu de Compromís. Pérez Macián també va informar la Junta Electoral sobre la seua sospita que es podien utilitzar els mitjans municipals per a la campanya de Compromís.
Segons consta en la documentació judicial, Enric Nomdedèu va manifestar que els paquets contenien el butlletí municipal que el grup enviava periòdicament per correu. Va signar una certificació sobre aquest contingut i el regidor d’Hisenda va autoritzar l’operació. Paral·lelament i al no haver pogut verificar la certesa o no de la seua sospita, Pérez Macián va donar compte del signat per Nomdedèu a la Junta Electoral i la cosa no va passar a majors.
La sorpresa de les urnes i ‘la caixa’ del racó
Però el que no podien suposar en aquell moment ni els regidors de Compromís ni els del PP, és que les urnes, en les eleccions municipals del 2015, li donarien la volta a la truita. El Pacte del Grau va elevar al Govern de la ciutat a PSOE i Compromís amb el suport de Castelló en Moviment, i el PP va passar del Govern a l’oposició.
Durant aquells mesos, que també van coincidir amb els anys crítics de les denúncies i els judicis per la trama Gürtel, o la investigació de la Trama Púnica, el PP no va caure en el compte de la caixa amb sobres que havia sigut retornada pels serveis de Correus, que es corresponien amb l’enviament postal de Compromís realitzat un any abans.
I aquella caixa, amb tot el volum de documentació que havien manejat els del PP, es va emmagatzemar en un racó mentre els populars intentaven posar ordre en les seues noves dependències, molt més reduïdes que els despatxos que havien ocupat fins llavors.
Però amb el Govern del canvi i el canvi de tornes, també es van succeir les contínues acusacions dels grups de Govern contra els populars, als quals qualificaven de corruptes en tot moment i ocasió. Per a ser honestos, el Govern municipal encara mantenia el seu paper de ‘oposició’ sense ser-ho ja, i els populars no acabaven d’assumir la seua pèrdua de les butaques.
El Partit Popular troba ‘la caixa màgica’
Entre tanta estira i arronsa, en el despatx del PP es van adonar de l’existència de ‘la caixa’ amb les devolucions del correu de Compromís de maig de 2014; i va anar llavors quan, segons van informar des del PP, es van advertir de l’existència dels sobres i, a través d’un que estava obert (segons versió del GMP), van constatar que la seua sospita havia sigut encertada. En el sobre amb capçalera municipal hi havia propaganda electoral, però també les paperetes per a votar a Jordi Sebastiá com a candidat al Parlament Europeu.
Verificat aquesta dada, només quedava esperar o crear l’ocasió, que és precisament el que va fer Juan José Macián en un dels atacs rebuts en un dels plens de l’Ajuntament: “No volen parlar de corrupció?, perquè demanen un ple sobre la corrupció”.
El ple de la corrupció o anar per llana i eixir esquilat
Castelló en Moviment no es va resistir a la proposta, s’estrenaven com a grup, presumien del ‘irreprotxable’ de la seua gestió, i van promoure la convocatòria del Ple de la Corrupció, per al que van sol·licitar el suport dels altres grups.
Però el ple venia amb sorpresa. I així es va demostrar en la sessió el 23 de febrer de 2018, quan Juan José Pérez Macián va eixir a l’estrada per a anunciar que el seu grup posaria en mans de Fiscalia la presumpta comissió d’un delicte per part del portaveu de CseM, que havia comprat un habitatge en una zona que prèviament havia canviat la seua qualificació en el Pla General que redactava l’equip de Govern amb la seua col·laboració (Fiscalia va arxivar la denúncia).
I encara més, per a denunciar la corrupció de Compromís per la comissió d’un presumpte delicte de corrupció pel qual aquest grup hauria utilitzat els mitjans públics municipals per a la seua campanya electoral de 2014 a les europees. Una intervenció que va escenificar amb l’obertura d’un sobre (com els que contenia la famosa caixa), que contenia propaganda i paperetes electorals.
Ali Brancal i Enric Nomdedèu, investigats pel Jutjat
La querella es va formalitzar amb data 22 de febrer de 2018. En la querella s’inculpava del presumpte delicte comés als regidors de Compromís de 2014 a l’Ajuntament de Castelló: Enric Nomdedèu i Ali Brancal.
El Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Castelló va acceptar la querella i va cridar a declarar en qualitat d’investigats a Nomdedèu, que ja havia renunciat al seu lloc per a exercir com a secretari autonòmic per a l’Ocupació en la Generalitat Valenciana, i la regidora Ali Brancal, llavors vicealcaldessa de Castelló.
Des de llavors i fins ara, la batalla en els jutjats ha sigut intensa. Primer per a aconseguir que s’acceptaren les proves sol·licitades pel PP, entre elles l’obertura dels 14 sobres retornats per Correus, que demostrarien el delicte de corrupció.
I a l’Ajuntament, fins a aconseguir que el famós Codi de Bon Govern, aprovat per unanimitat a l’abril de 2015, davant la pressió de la llavors oposició, el mateix que ara l’Acord de Fadrell vol modificar, s’aplicara sobre Ali Brancal, en tractar-se d’una regidor investigada en un cas de corrupció.
El cessament d’Ali Brancal
Brancal va haver de renunciar al seu càrrec de vice alcaldessa i la resta de les delegacions al gener de 2019, després de l’acord adoptat per la majoria del ple de l’Ajuntament el 28 de desembre de 2018.
Els 15 sobres es van obrir després de moltes voltes i recursos l’11 d’abril. Tal com havia afirmat el PP en la seua querella contenien propaganda i paperetes electorals de Compromís.
El Jutjat d’Instrucció va cridar a declarar al juny, com investigat, a l’assessor de Grup Municipal de Compromís en 2014, MT, al qual Brancal havia inculpat en la seua declaració, com a presumpte culpable del contingut dels sobres.
Passat l’estiu, a l’octubre, els advocats dels investigats van sol·licitar l’arxivament de la causa. I ahir, abans que el Jutjat haguera contestat a aquesta petició, Fiscalia recomanava l’arxivament després d’acceptar que es va cometre delicte, al no tindre proves suficients per a inculpar directament a cap dels tres investigats.
Ara, el Jutjat dirà.
Per cert, l’escrit de Fiscalia conté un error en la data de la formalització de la querella, que data al febrer de 2017, quan en realitat es va produir el 22 de maig, però de 2018.