Maurici González, investigador del IHCantabria explica que hi ha tres tipus de solucions: blanes, dures i mixtes
La reculada de les platges és una realitat i té un mateix comú denominador: el canvi climàtic. Aquest mitjà de comunicació ha abordat aquesta dramàtica reculada del litoral a les platges d’Oropesa en diverses informacions. Però aquest drama és el mateix en, pràcticament, tot el litoral d’Espanya. ‘Actuar’ és l’única paraula que es forma en els llavis de totes les associacions que han sorgit per aquesta problemàtica: “Hem de fer alguna cosa, no podem quedar-nos de braços plegats”, matisava la plataforma veïnal recentment creada a Oropesa per a recuperar la seua costa. La lluita contra el canvi climàtic és real, és ací, latent i és necessària.
Tàrsila Galdón/Actualitat Diària
Però… Què es pot fer per a evitar la reculada de la costa?
En l’últim capítol sobre les platges d’Oropesa, aquest mitjà de comunicació va contactar amb Maurici González, enginyer civil i investigador de l’institut IHCantabria i estudiós en el desenvolupament de models numèrics, eines i metodologies relacionades amb la hidro-morfodinámica de platges i riscos costaners. L’investigador no sols va explicar el cas concret d’Oropesa, també va abordar les diferents solucions que es poden aplicar a aquest fenomen.
Platja Morro de Gos Orpesa
“Normalment existeixen el que són les solucions blanes, dures o mixtes”, explicava González i matisava que les solucions blanes es limiten a tirar arena, però corre el risc que l’arena continue sent transportada “perquè erosionarà i cada cert temps és necessari continuar col·locant arena cada cert temps.
D’altra banda, l’investigador explicava que les solucions dures impliquen col·locar una sèrie d’obres: “dics i estructures que estabilitzen la platja en aqueixa zona de tal manera que s’arribe a una condició d’equilibri”. Per això, el manteniment després, és mínim. I, finalment, també estan les solucions mixtes: “col·locar obres i també, arena”, finalitza l’investigador.
Però hi ha més…
Evidentment, cada platja reuneix una sèrie de requisits i cada litoral, és un món. Tal com es va explicar en aquest diari, a Oropesa la idea era que en 2018 es fera un estudi per a saber perquè es produeix el fenomen d’erosió: “en aqueixa zona existeix un problema d’erosió i inundació i a mesura que la línia de costa va retrocedint, és més vulnerable que s’inunde el que hi ha darrere de la platja”, explicava González.
Platja de Xilxes
La idea, per descomptat, era saber com funcionava en concret el sistema del litoral d’Oropesa: “cada vegada la situació s’agreuja més perquè el sistema d’erosió s’intensifica”. Imaginen-se, la necessitat de realitzar aquest estudi no sols a nivell nacional, sinó europeu, mundial… només tontejar amb la idea, amb el pensament… aclapara: “En l’Institut tenim 150 investigadors d’alt nivell i treballem amb aigua dolça, salada, bruta, sediments… aquest tema d’enginyeria de costes el treballem a nivell nacional i europeu”, confirma González.
Les institucions, al punt, de tota la problemàtica
La coordinació ha de ser transversal i clar, les institucions són conscients del problema. De fet, el portal del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic reuneix un bon nombre d’estudis relacionats amb els efectes adversos del canvi climàtic: biodiversitat, clima, risc d’incendis forestals, sobre la salut humana… vaja, un bon nombre de temes que donarien per a també, una bona quantitat de reportatges. Però concentrem-nos en el cas que ens ocupa: les costes.
Principals conseqüències del Canvi Climàtic a nivell nacional i a les costes valencianes
Els principals problemes del canvi climàtic en les zones costaneres es relacionen en el canvi de freqüència en l’aparició de temporals. Ací, en el mediterrani ja quasi es tremola amb l’esment dels temporals (i quins temporals!). Per descomptat, un altre dels problemes és l’ascens del nivell mitjà de la mar.
Un dels principals problemes (segons informa aquest estudi anomenat Impacte Sobre les Zones Costaneres) és també, les diferents activitats que es duen a terme en aquestes costes i que exerceixen pressió sobre elles. La conservació de les costes es complica a causa d’aquesta pressió per part de les construccions urbanístiques, tant al Mediterrani, com en el Golf de Cadis i en els arxipèlags.
Oropesa, millores en platja Morro de Gos
De fet, aquesta és una de les principals preocupacions dels veïns d’Oropesa amb l’arribada de les tempestes: “l’aigua es fica en les finques i en ser aigua salada, cal bombar-la, de fet, hem hagut de netejar el clavegueram dels edificis perquè s’ha omplit de grava”. Els preocupa la fonamentació, perquè el ferro es corroeix i serà necessari reforçar-lo, o almenys, això suposen.
Tal com esmentava l’investigador de IHCantabria, en l’àrea mediterrània l’erosió s’ha disparat: “arran de la dràstica reducció de les aportacions sòlides fluvials a causa de la regulació i la reforestació de les conques fluvials i la construcció d’embassaments”, resa aquest estudi elaborat pel ministeri.
Els ports solen ser un problema, ja que intensifica el fenomen de l’erosió. Aquest cas es pot observar, per exemple, en la costa d’Almassora també: “interrompen la deriva litoral agreujada per l’edificació d’urbanitzacions i infraestructures i les freqüents estructures de defensa de la costa que se’ls solen associar”, resa l’estudi referint-se als ports.
Puçol, Malfassalfasar, l’Albufera de València, Cullera, la llacuna de Santa Pola a Alacant… cap costa se salva d’aquest fenomen. L’estudi ja avisa que els efectes del canvi climàtic dependrà de les característiques específiques de cada platja i evidentment, cada cas precisarà una solució.
En definitiva…
Construcció massiva, urbanisme i canvi climàtic no han resultat ser la combinació perfecta, més aviat, la més perversa. Espanya va patir una febre constructora entre 1992 i 2007. La tendència era sempre la mateixa: construir més, més, més i encara més. I ara, els errors del passat visiten les portes del futur.