Actualitat Diària
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat a la Comissió Europea l’aprovació d’un ambiciós programa per al “rescat” de la joventut que permeti traslladar al conjunt de la UE el Pla Ariadna i ha comunicat que la Comunitat Valenciana aspira a gestionar el 10% dels fons europeus procedents de Next Generation EU per valor de 16.400 milions d’euros que han estat concretats pel Govern en una primera fase per a la seva gestió per les comunitats autònomes.
Així ho ha expressat Ximo Puig durant la seva compareixença posterior a la Conferència de Presidents i Presidentes, que s’ha celebrat per videoconferència i en la qual s’ha abordat amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Meyer, i el president del Govern, Pedro Sánchez, el paper d’Europa i del Fons de Recuperació per a sortir de la crisi provocada per la pandèmia de COVID-19.
El president ha demanat en aquesta reunió a la UE que doni “prioritat” a les polítiques de joventut per a ajudar els i les joves a sortir del “laberint” en el qual es troben per pertànyer a una generació “atrapada entre dues crisis”. Ha plantejat en aquest sentit la necessitat d’aprovar un gran pla que inclogui mesures específiques en la línia del projectat per la Comunitat Valenciana a través del Pla Ariadna.
A més, el màxim responsable del Consell, que ha traslladat en la seva intervenció en la conferència 10 reflexions des d’una “mirada valenciana”, ha assenyalat que aquesta crisi ha de ser “un punt d’inflexió en l’arquitectura institucional europea”, i, per a això, es requereix una “major cogobernanza europea” i també una “major participació de les regions, també en la gestió dels fons europeus”.
Habitatge, educació i modernització digital
Referent a això, ha considerat una “bona notícia” que el president de l’Executiu central hagi avançat aquest dilluns que les comunitats autònomes gestionaran el 50% dels fons del Pla de Recuperació Europeu, tal com ha proposat la Generalitat Valenciana.
El president ha explicat que Pedro Sánchez ha avançat en aquesta reunió que es destinaran, en una primera fase, fons per un import global de 16.400 milions d’euros a projectes relacionats amb la rehabilitació sostenible d’habitatges, les inversions mediambientals, les actuacions en matèria d’educació i formació, la nova economia de les cures o la modernització digital.
Puig ha remarcat que els projectes presentats per la Generalitat en la seva Estratègia Valenciana per a la Recuperació estan “alineats” amb aquests objectius i que el Govern valencià aspira al fet que almenys el 10% d’aquests fons per import de 16.400 milions siguin gestionats per la Generalitat Valenciana.
En concret, ha destacat que el Govern ha definit cinc exemples d’àmbits d’execució de les comunitats autònomes en el pla d’Espanya: rehabilitació sostenible d’habitatges, amb 4.600 milions; polítiques d’inversió mediambiental, amb 2.500 milions; accions de formació, especialment FP, amb 7.000 milions; nova economia de les cures, 2.000 milions; i digitalització de les administracions públiques, 600 milions.
Tal com també ha traslladat el responsable del Consell en aquest cim autonòmic, que s’ha celebrat de manera telemàtica, la recepta ha de ser “més Europa, més federal i més descentralitzada”, atès que “hi ha projectes transfronterers i paneuropeus pels quals hem d’apostar -ha dit- amb aliances innovadores amb altres regions”, entre els quals ha citat el relacionat amb l’hidrogen.
‘Espai Schengen sanitari’
A més, Puig ha demanat, durant la seva intervenció en la reunió, que es garanteixi la mobilitat entre regions europees amb un ‘espai Schengen sanitari’, objectiu per al qual resulta imprescindible, tal com ha detallat, una unificació de protocols.
La Unió Europea “és una Unió econòmica, però sobretot de les persones”, ha emfatitzat el president, per la qual cosa ha demanat que les administracions garanteixin la mobilitat ciutadana a la UE, amb totes les mesures necessàries de seguretat sanitària.
D’altra banda, el màxim responsable de la Generalitat també ha al·ludit a la necessitat d’una transició ecològica i digital “justa”. En aquest sentit, i respecte al Pacte Verd Europeu, ha estimat fonamental “fixar un calendari realista i adaptat a la situació dels sectors industrials”, com el de la ceràmica o l’automòbil.
I, a més, ha subratllat que aquesta transició digital i ecològica “no pot engendrar una legió de perdedors incapaços d’enganxar-se a les noves ocupacions digitals i a la nova societat”.
Contractació expressa
D’altra banda, Ximo Puig ha subratllat també que els nous fons europeus “no poden ensopegar amb la burocràcia”. Per tant, ha considerat necessari arbitrar un procediment exprés de contractació” que permeti agilitar al màxim el desenvolupament d’iniciatives vinculades als fons europeus. Es tracta de portar endavant aquests projectes “amb totes les garanties i amb tot el control” però també “amb tota l’agilitat”, ha dit Puig, que ha valorat l’anunci realitzat per Sánchez d’un decret llei per a agilitar els procediments administratius.
Ajudes al sector turístic
Puig, que ha incidit també en la importància de caminar cap a l’harmonització fiscal, ha reclamat, d’altra banda, ajudes “contundents” per al sector turístic, que es troba “en una situació extraordinàriament complexa”, i ha sol·licitat l’impuls a un pla de renovació d’habitatges que permeti millorar la seva eficiència energètica i al mateix temps promoure l’ocupació.
El decàleg de mesures proposades pel cap del Consell ha inclòs també la necessitat d’apostar pel corredor mediterrani -s’assisteix a la “gran oportunitat d’accelerar-lo definitivament”, ha indicat- i d’aconseguir un “Brexit intel·ligent i satisfactori”, el “menor Brexit possible”, ha manifestat.
El president ha finalitzat la seva intervenció citant a Miguel Hernández, de qui ha recordat que aquesta setmana se celebren els 110 anys del seu naixement, i ha assenyalat que, si el poeta oriolà va escriure en les seves hores més difícils la seva ‘deixeu-me l’esperança’, “vivim moments per a l’esperança, i Europa és l’esperança”.
