Actualitat Diària

Nous horitzons per a Espai Comercial Vila-real que ressorgeix de la mà de diversos socis empresarials 

L’empresa de recanvis de maquinària, Blumaq, ha reactivat junt a Porcelanosa, la promotora del fallit centre comercial en els terrenys junt a la N-340 

Actualitat Diària

Nous horitzons per a Espai Comercial Vila-real que ressorgeix de les seues cendres de la mà de diversos socis empresarials, entre ells Blumaq, socis del despatx Broseta i també Porcelanosa. Segons ha publicat Expansión l’empresa castellonenca de recanvis de maquinària ha reactivat la promotora del fallit centre comercial en els terrenys al costat de la N-340 enfront del gegant ceràmic vila-realenc i on també es va plantejar l’estació intermodal, que finalment ha anat a parar a Castelló.

L’Espai Vila-real va començar la seua execució en 2011 per a la urbanització d’una gran àrea comercial de prop d’un milió de metres quadrats i quasi 30 milions d’inversió prevista. Amb un 5% aproximadament dels treballs executats, la urbanitzadora va sol·licitar al setembre de 2012 la paralització de les obres moguda pels impagaments per part principalment de la propietat majoritària dels terrenys, en mans d’entitats bancàries, de les quotes d’urbanització que, fins hui, ascendien a prop de 2,5 milions d’euros. Aquesta situació va portar a l’empresa al concurs de creditors i va obligar l’equip de govern a iniciar els procediments de constrenyiment establits per la llei perquè els propietaris liquidaren aqueix deute amb la urbanitzadora.

En 2013 els terrenys van ser adquirits d’una entitat bancària per un altre dels bancs implicats en el projecte (Bankia) el que va permetre reduir el nombre de propietaris de terrenys, que queda en un 70% en mans d’un banc, entre un 8 i 10% en mans de xicotets propietaris i, el percentatge restant, d’una empresa del municipi (Porcelanosa). En l’operació, el consistori de Vila-real va exigir el compliment d’una sèrie de compromisos, entre els quals destacava l’exigència del pagament dels 2,5 milions d’euros deguts a la constructora i l’abonament a l’Ajuntament dels 319.000 euros que es devien en concepte d’IBI, la qual cosa va suposar “traure” a l’empresa del concurs de creditors i anul·lar els constrenyiments, de manera que els xicotets propietaris van deixar arrere la por a patir més una amenaça de subhasta de les finques. En aquells dies la societat ja acumulava pèrdues de més de 100 milions per la deterioració del valor dels seus terrenys.

En 2015 Bankia va decidir liquidar la societat i des d’aquell moment està en aqueixa fase. No obstant això, posteriorment els nous socis van comprar la signatura. Un moviment que es va produir alhora que Vila-real presentava precisament aqueixos terrenys com a alternativa per a construir una nova estació intermodal a Castelló, que finalment no acollirà la ciutat.

Benlloch: “ És una llepolia per a moltes empreses que no es poden instal·lar en altres ciutats de la província perquè el Pla General no està aprovat”

L’article explica una vegada descartat aqueix projecte, ara la intenció és poder escometre la planificació i la urbanització per a poder anar donant eixida al sòl d’ús terciari sense una destinació concreta per a la totalitat dels terrenys, segons expliquen des de l’accionariat de la signatura. Aquestes mateixes fonts asseguren que l’Ajuntament de Vila-real també ha mostrat interés a donar eixida a un espai que compta amb un pla parcial aprovat des de 2007.

Fa uns mesos, l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, va comentar a aquest diari que l’espai compta amb una llicència comercial “que és una llepolia per a moltes empreses que no es poden instal·lar a Castelló o en altres llocs com les proximitats del Port perquè el Pla General no està aprovat i perquè té dificultats de desenvolupament, que Vila-real no té. Només necessitem un urbanitzador que ja està aprovat i al qual no hem renunciat i que està en una moratòria i que hagen inversors que ho posen en marxa, però cap tràmit documental o burocràtic. Això és un avantatge molt gran i si ho desenvolupa algun inversor, tindria unes possibilitats molt importants d’accés com la Ronda Sud-oest. És un lloc geoestratègicament imprescindible”.