La mort de jove a mans del seu ex-núvia va commoure a tota la societat, que reclama mesures perquè fets com aquest no es repeteixin
Va succeir el 23 de novembre, un turisme s’estavellava contra un sortidor en una gasolinera a Benicàssim, es calava foc i morien els dos ocupants. El tenia 26 anys i ella 20, tots dos de Vila-real. ¿Accident ?, tot sembla demostrar que no, ell va estavellar el seu cotxe a propòsit per acabar amb la noia. Ella li havia deixat i havia denunciat maltractaments. L’incident va commocionar Vila-real però també a tota la Comunitat Valenciana i la resta del país. Avui, més de 3.000 pesones han sortit al carrer a Vila-real contra la violència de gènere, per demanar justícia i recordar la jove Andrea. 71 dones van morir a mans de les seves parelles durant el 2017.
Soumaia Nejjar/ActualitatDiària
Molt s’ha escrit i vist des d’aquell fatídic 23 de desembre i pràcticament ningú ignora el que ha denunciat la família de la xica de manera pública, que a aquell sinistre que no va ser accidental, sinó intencionat, tal com ha definit la Policia Nacional; precedeix una història de maltractament continuat per part de Víctor. Ll.J a la seua parella durant dos anys.
Finalment, ella va denunciar, després de ser convençuda per la seua família, i a pesar de comptar amb una ordre d’allunyament després d’un intent d’atropellament i de violació de domicili en aquest últim més i estar ‘protegida’ pel ‘Sistema de Seguimiento Integral en los casos de Violencia de Género’, VioGén, amb agents que l’acompanyaven i patrullaven pels voltants de la seua casa, va passar el que tots ja coneixem i que la mare de la jove ha definit en entrevistes a mitjans de comunicació nacionals com a “segrestament i assassinat”, a més d’insistir que la mort de la seua filla “es podria haver evitat”.
Les últimes investigacions de la Policia Nacional revelen que el cotxe va impactar en el sortidor de la gasolinera de manera intencionada i no com a resultat del forcejament entre els joves, que era una de les hipòtesis que es barallava, per tant s’ha confirmat la versió que va defendre la família d’Andrea des del primer moment. Pel moment, la investigació continua oberta.
Avui, més de 3.000 pesones han sortit al carrer a Vila-real contra la violència de gènere, per demanar justícia i recordar la jove Andrea. 71 dones van morir a mans de les seves parelles durant el 2017.
La resposta a l’acte ha sigut “brutal” segons les organitzadores i la família, que ha encapçalat la marxa, ha rebut missatges, gestos de suport i condolences des de l’eixida del seu habitatge fins a la plaça Major, on s’ha cantat i s’han llegit manifests i poemes de condemna i també de conscienciació sobre la violència de gènere. La taula habilitada per a recollir firmes i recol·lectar fons per a la família ha estat a ple funcionament i és que els assistents han aprofitat fins als últims moments per a aportar el seu gra de sorra. La corporació municipal, amb l’alcalde al capdavant, José Benlloch ha participat en l’acte, però en un segon pla que no han pogut mantenir, ja que se’ls ha recriminat la seua gestió del cas, per no decretar dies de dol i no haver realitzat cap tipus d’homenatge.
La gent ha començat a arribar al carrer Sant Josep de Vila-real ben aviat i és que a l’ambient es palpava hui molta activitat, a les cafeteries, als carrers del voltant es podien veure grups amb samarretes morades, com s’havia acordat en el grup de Facebook, Lucha contra la violencia de género Andrea Carballo, creat per Daria López, Maruja Aranda, Carmen Risueño i Rocío Garrigues, i que ha servit perquè la societat civil s’alce en una sola veu diga ‘No a la violència de gènere’!, com es llegia en el cartell al capdavant de la marxa i en mans de familiars i amics. En altres missatges en mans dels assistents es podia llegir ‘Tolerància 0’, ‘Va per tu Andrea’ o ‘Si toques a una, responem totes’. Les artífexs de l’acte han guiat la marxa, per darrere d’un vehicle de la Creu Roja i efectius de Policia Local i Protecció Civil, per tot el seu recorregut a través dels carrers Joan Baptista Llorens, l’encreuament de l’Avinguda Riu Ebre, el Camí Real, el carrer Pérez Bayer, la plaça de Sant Pasqual, el Raval, el carrer Major i finalment la plaça de l’Ajuntament.
A mesura que la concentració avançava, més gent s’unia pel camí i en arribar a l’últim punt i on anaven a tindre lloc els homenatges, un nombre molt de nombres de persones esperaven també i és que prop de 3.000 persones han expressat el seu rebuig a la violència de gènere i han mostrat el seu suport a la família d’Andrea Carballo Claramonte. Gran part de la corporació municipal, encapçalada per l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, i el secretari autonòmic d’Inclusió i Igualtat, Alberto Ibáñez, han participat des del principi però s’hi han mantingut en un segon pla. En arribar a l’Ajuntament, una emotiva cançó entonada sense pràcticament cap acompanyament instrumental ha rebut la concentració i posteriorment, les precursores de la marxa han agraït la gran resposta de la ciutadania a “una xicoteta iniciativa que ha aconseguit mobilitzar gràcies a l’ajuda de tots a milers de persones que hui omplim la plaça de l’Ajuntament”.
Cal destacar, que durant el matí s’ha habilitat una taula per a recollir firmes demanant al govern una reforma de llei i on s’han pogut fer donatius a la família, per a ajudar a assumir el cost de les exèquies fúnebres. Durant tota la setmana, s’han pogut fer aportacions mitjançant transferències o Paypal i s’han reunit prop de 600 euros, amb el qual s’ha costejat un centre de flors per a la tomba de la jove.
S’ha llegit un manifest en el qual s’han nomenat a totes les dones que ha matat aquest any la violència de gènere. “No han mort, han sigut assassinades, ni una més, és un desig i repte, no una utopia, perquè no hi haja ni una víctima més”. Seguidament, s’ha llegit el poema de Magdalena Sánchez Blesa, ‘Instrucciones a mis hijos’.
Un dels moments més emotius de l’acte ha sigut quan els amics de la víctima han pujat a l’escenari i han llegit un missatge, amb la veu entretallada i tremolosa pel plor. “Sembla que la violència de gènere ens afecta més quan mor una persona propera. Volem deixar clar que certs comportaments no són amor, sinó possessió. Andrea, ací on estigues, hui som un poc més forts i no poden sentir més que ràbia i impotència, així que demanem a totes les víctimes que denuncies i desitgem no tornar a escoltar notícies com aquestes. Basta ja, ni una més, ens volem vives”.
La intervenció del president de l’Asociación de Familiares de Víctimas Rocío López Agredano, Afavir, pare d’aquesta dona castellonenca que va ser assassinada per la seua parella en 2008, ha donat peu a una onada de retrets a l’alcalde de la ciutat per la gestió i postura de l’Ajuntament davant el cas. “No s’han decretat ni dies de dol ni s’ha realitzat cap tipus d’homenatge”, ha assegurat l’home. I de seguida, han començat els crits de “vergonyós” o “covard”. Una de les organitzadores ha pres la paraula, Daria López, i ha defensat al consistori.
Molts de nosaltres pensaven que s’havien equivocat i que no havien gestionat el tema bé, però l’alcalde es va reunir amb nosaltres i ens va fer entendre que l’Ajuntament de Vila-real no pot fer cap tipus d’intervenció, ni decret ni denúncia fins que no s’esclarisca i finalitze el sumari, ja que hi ha uns protocols que s’han de respectar, i si se celebrarà en aquests moments algun tipus d’homenatge, també hauria de fer-se en honor del presumpte maltractador, ja que també va morir, i segur que estem tots d’acord que aquesta persona no ho mereix”. En sentir que s’esmentava a l’exparella d’Andrea, s’han sentit un esbronc entre el públic assistent. López ha afegit que ella i la resta faran tot el que estiga en la seua mà per a depurar responsabilitats i no es quede en una víctima més, “però mentre s’han de respectar els temps i els protocols”.
La família ha pujat a l’escenari i s’ha fos en una abraçada amb les organitzadores mentre sonava una cançó contra la violència de gènere. Al final, amb totes les flors, missatges i veles s’ha format un xicotet altar i amb part dels fons i s’ha portat al cementiri el ram de flors adquirit amb part dels diners recol·lectats.
Polèmica
Un amic de la família ha recriminat a l’alcalde que s’haja enterrat a la víctima en el cementiri en un lloc proper al seu presumpte agressor en el cementeri, al que José Benlloch ha respost que no està en la seua mà modificar, ja que per llei és així i quan dues persones moren en el mateix temps, se situen en una zona determinada. “No hi ha dret que la Policia siga tan exigent en alguns casos i un tema tan seriós com aquest no hagen destinat tots els seus esforços”, ha etzibat.
Després José Benlloch ha atès als mitjans de comunicació junt amb Alberto Ibáñez i ha agraït tota la societat civil el seu suport a la iniciativa i el suport que ha donat a la família d’Andrea. “Ha sigut un fet molt traumàtic i dolorós i en aquest context és molt difícil assimilar que existissen certs protocols i normes de l’estat de dret que cal explicar, com hem fet de forma contínua i permanent durant les últimes setmanes i evitant que l’Ajuntament assolira protagonisme des del minut zero, però no ho hem fet perquè hem d’esperar una declaració formal que es tracta d’una víctima mortal de violència de gènere. Andrea havia sofrit maltractaments i constava sobre la seua exparella una ordre d’allunyament i per això se li va posar protecció, que haja funcionat adequadament o no, és altra cosa que s’haurà de debatre en el futur, però a mi com a alcalde no em correspon realitzar aquestes valoracions de moment fins que no es concloga la investigació i diga què ha passat i és molt important a més que no intervinguem per tal de ni allargar més el procés i no afegir més problemes a la guerra jurídica entre asseguradores i advocats per a discutir la responsabilitat”, així ha atallat Benlloch les acusacions i critiques que durant setmanes s’han llançat contra l’equip de govern.
Assegura que fins ara han estat al costat de la família i han donat tot el seu suport i que en el moment que la delegació de govern tanque la investigació i es declare com un cas de violència de gènere, l’Ajuntament realitzarà tots els homenatges i actes de dol que Andrea mereix. El que ha passat ha de seure un precedent i exemple del que no s’ha de fer. Andrea no la podem recuperar però quan la investigació concloga, la família segur que podrà tindre un poc de pau i viure el seu dolor amb un poc de tranquil·litat”. Entenc com ha expressat la gent en alguns moments el seu dolor i les seues llàgrimes contra mi i l’Ajuntament, però crec que hem actuat de manera responsable i que sempre hem rebutjat amb unanimitat la violència de gènere i en el cas d’Andrea anem a exigir les màximes responsabilitats allà on toque. No tenim responsabilitat en matèria de responsabilitat ciutadana però la Policia Local col·labora amb altres cossos en els seguiments”.
Per la seua banda, el secretari autonòmic d’Igualtat ha manifestat que com a vila-realenc ha sigut un moment molt difícil i que s’haurà de reflexionar en “allò que ha fallat en el cas de les presons provisionals i altres actuacions, però ara cal deixar treballar a la justícia i demanar celeritat. El més important és que hui la ciutat s’ha organitzat i gent molt jove com són les amistats d’Andrea han fet una reflexió molt necessària i és que les relacions tòxiques i de dominació, que no són sanes i per tant no hi ha estima, són una violència estructural molt forta que té com a pitjor conseqüència assassinats com el d’Andrea però que malauradament encara existeix aquest masclisme en moltes llars i crec que l’Ajuntament i la Generalitat han estat on devien”, ha conclòs.
