Actualitat Diària
El Grup de Recerca Òptica de la Universitat Jaume I de Castelló (GROC-UJI) ha desenvolupat un sensor òptic de nanopartícules capaç de detectar concentracions de glucosa molt baixes, com les presents en la llàgrima d’una persona, mitjançant punts quàntics de carboni fluorescents, aplicant síntesi de nanomaterials basada en irradiació amb làsers ultracurts, un mètode alternatiu, sostenible i no contaminant.
L’objectiu principal del projecte és crear una eina de diagnòstic de diabetis no invasiva mitjançant la detecció de glucosa ocular in vitro, que puga integrar-se en un telèfon intel·ligent, tant per al seu ús clínic com particular. Així, les persones diabètiques no haurien de punxar-se diverses vegades al dia per a controlar els seus nivells de glucosa i evitarien les molèsties que això comporta. A més, l’ús del mòbil permetrà la recol·lecció i el maneig sistemàtics de registres dels nivells de glucosa en forma electrònica per a reduir els errors i millorar el control de la diabetis.
La invenció forma part del desenvolupament del projecte de recerca GlucoTear, finançat per la Unió Europea a través del programa Marie Skłodowska-Curie Actions-IF, en el marc del programa de recerca i innovació Horizon 2020, i ha comptat amb la participació del GROC-UJI, del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital General Universitari de Castelló i de l’empresa BQ. Actualment es disposa d’un sensor de glucosa validat per al seu desenvolupament i adaptació a aplicacions concretes mitjançant acords específics.
La síntesi basada en làser permet el desenvolupament d’una nanotecnologia «verda» i sostenible, perquè no requereix un excés de productes químics contaminants ni produeix necessàriament residus. A més, la funcionalització de les nanopartícules és simple i eficient, ja que s’obté in situ durant el procés de síntesi amb làser premut. I, finalment, gràcies al procediment de fabricació, els nanosensors no estan bloquejats per cap altre component químic o residu que puga causar efectes químics indesitjats.
La invenció ha permès la síntesi d’un punt quàntic de carboni únic (que no s’havia obtingut anteriorment mai per altres procediments) que ha demostrat que és capaç de detectar nivells molt baixos de glucosa, gràcies a la seua elevada eficiència quàntica en fluorescència, entorn del 63% i amb una alta fotoestabilitat, demostrada durant més de 15 hores. Aquesta nova classe de punt quàntic de carboni obri la porta a nombroses aplicacions en empreses especialitzades en la síntesi de nanopartícules; fabricants de sensors (òptics, detecció d’anàlits o biomarcadors); en el sector sanitari i alimentari i en centres d’R+D+i.
El grup de recerca GROC-UJI, coordinat per la professora Gladys Mínguez i el professor Enrique Tajahuerce, ha comptat amb la col·laboració de l’investigador internacional Wycliffe K. Kipnusu, qui es va incorporar l’abril de 2018 a l’equip per a participar en aquest projecte, després d’obtenir la primera ajuda Marie Sklodowska-Curie de la modalitat de beques individuals del programa europeu Horitzó 2020 de la universitat pública de Castelló.
