Actualitat Diària
Un estudi de la Universitat Jaume I (UJI) ha dissenyat una eina estadística innovadora per a millorar el control de la pol·lució a les ciutats. El treball liderat per la investigadora Ana Belén Vicente Fortea del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural proposa l’ús de covariables per a fixar punts de mostreig representatius de la contaminació atmosfèrica en entorns urbans. Els resultats d’aquest treball s’han publicat en la revista Environmental Pollution.
La investigació, que també analitza la relació entre la qualitat de l’aire i la seua relació amb el canvi climàtic, proposa un nou mètode estadístic per a «abordar un dels principals problemes que emergeix en l’avaluació de la qualitat de l’aire en una àrea d’estudi: decidir el nombre de punts de mostreig representatius de cada microambient», argumenta Ana Belén Vicente Fortea, pertanyent a l’Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia. «Nosaltres hem incorporat, per primera vegada, les covariables perquè vam demostrar que redueixen la variabilitat i augmenten la qualitat de la comparació de la pol·lució dels punts de mostreig», agreguen els autors del treball, en el qual han col·laborat científics de l’UJI, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la Pompeu Fabra de Barcelona.
Els investigadors de l’UJI expliquen que, fins ara, altres científics han utilitzat el coeficient de correlació de Pearson o el de divergència per a trobar diferències significatives d’estadística bàsica. No obstant això, «el nostre estudi revela que l’aplicació de les covariables incrementa la resolució del control de la pol·lució», agreguen.
Les covariables són els diferents elements que s’afigen als models i que influeixen sobre el valor de la variable i que a més milloren la possible predicció d’aquesta mateixa variable. En concret, aquest estudi se centra en la variabilitat de la concentració de les partícules en suspensió PM10 en espai i temps. En aquest estudi, es millora el coeficient de divergència i de redundància (CODR) amb la inclusió com a covariables de la distància entre estacions i també del coeficient de variació de Pearson. Aquest nou coeficient és referenciat com CODRcv(d) i amb la representació enfront de la distància entre estacions a Espanya, Mèxic i Itàlia, permet millorar la decisió de quantes estacions són necessàries per al mostreig de PM10.
En el cas de Castelló, l’ús de les covariables ajudaria a millorar la caracterització de les zones d’estudi. «Sabríem el nombre d’estacions que són necessàries per a caracteritzar una àrea en concret i els llocs on col·locar-les. D’aquesta manera, podríem avaluar zones de risc per a la població d’una manera més exacta i, a més, estalviar fons públics», assevera Ana Belén Vicente Fortea.
ESTUDI DE VILA-REAL, MONTERREY I EL PIEMONT
L’objectiu d’aquesta investigació era analitzar com es comporta el nou mètode estadístic en ambients diferents amb la finalitat de ser una eina útil per al desenvolupament de futurs plans de qualitat de l’aire en altres àrees industrialitzades. Les tres zones estudiades han sigut Vila-real, la macrociutat de Monterrey a Mèxic i la regió de Piemont a Itàlia. La província en la qual es troba Vila-real és una zona estratègica en el marc del control de la contaminació de la Unió Europea. Aproximadament el 80% de les rajoles ceràmiques europees i els fabricants de frites ceràmiques es concentren en dues àrees, que formen els anomenats «clústers ceràmics»; un està a Mòdena (Itàlia) i l’altre a Castelló. L’investigador de l’UJI Sergi Meseguer recorda que en aquest tipus d’àrees «hi ha una gran quantitat de contaminants en l’aire provinents d’aquest tipus d’indústria, per la qual cosa és difícil complir els límits establits per la normativa europea quant a partícules en suspensió».
D’altra banda, la ciutat mexicana de Monterrey, de l’estat del nord de Nuevo León, presenta nivells alts de concentració de matèria particulada en l’atmosfera produïts per l’extracció de materials de construcció en el pujol que envolta la ciutat. Finalment, la regió de Piemont, al nord d’Itàlia, presenta problemes de contaminació de l’aire, principalment perquè inclou la major àrea industrial, comercial i agrícola amb alta densitat de població a Itàlia. En conseqüència, la població està exposada a nivells alts de contaminació.
Aquest estudi ha sigut resultat de la col·laboració entre els investigadors Ana Belén Vicente Fortea i Sergi Meseguer Costa del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural; Pablo Juan Verdoy del Departament de Matemàtiques de la Universitat Jaume I; Carlos Díaz Ávalos del Departament de Probabilitat i Estadística de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i Laura Serra Saurina del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, durant la seua estada en la Unitat de Bioestadística de la Universitat de Florència a Itàlia.
L’Àrea de Cristal·lografia i Mineralogia del Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural de la Universitat Jaume I està formada per un grup multidisciplinari de científics que desenvolupen dues línies d’investigació. Una es basa en l’avaluació de la qualitat de l’aire en ambients urbans i l’altra en l’estudi de roques i minerals d’interès industrial. La primera va sorgir de l’estudi de la contaminació atmosfèrica en l’àrea de Castelló, desenvolupant i adequant la metodologia i les tècniques analítiques en la determinació del particulat atmosfèric en entorns urbans. Així mateix, ha vingut estudiant el procés de la dinàmica mineral en l’atmosfera de Castelló, que pot utilitzar-se com a model de la zona industrial costanera. A més, ha avaluat la relació entre la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic amb la finalitat de determinar escenaris de vulnerabilitat de les ciutats enfront d’aquest fenomen. Actualment, està aplicant la metodologia desenvolupada, a més d’en l’àmbit local, en altres zones contaminades en l’àmbit internacional d’Itàlia i de Mèxic.
El segon àmbit de treball, basat en l’estudi dels minerals industrials, se centra en la gestió geològica d’afloraments d’interès industrial, la caracterització mineralògica i el control de les matèries primeres. Aquesta línia va sorgir arran de la importància de la indústria ceràmica en l’economia de la província de Castelló, que feia necessària la caracterització dels minerals d’interès ceràmic.