La rèplica de la nau que va descobrir Amèrica en 1492, podrà ser visitada fins al diumenge
Aquest migdia arribava a Castelló la rèplica de la Nao Santa María, que ha reproduït fidelment un dels tres vaixells amb els quals Colón va descobrir Amèrica en 1492. Construïda a Huelva, amb motiu del 525 aniversari de la ‘Trobada entre dos mons’, la nau reprodueix fidelment l’original quant a la seua estètica, i incorpora els elements de seguretat moderns. Podrà ser visitada fins al diumenge i Mereix la pena!
Esperanza Molina/ Actualitat Diària
És un dels grans atractius amb els quals Castelló celebra el 767 aniversari de la data en la qual el rei Jaume I va concedir el privilegi de trasllat que va donar origen a la fundació de la ciutat de Castelló, el 8 de setembre de 1251.
Però aquella expedició, que va partir del Port de Palos el 3 d’agost va ser una cosa molt diferent, perquè l’expedició es va endinsar en els mars sense altres punts de referències que el cel, el mar i les rudimentàries eines de navegació de l’època, i va tardar més de dos mesos a arribar a la seua destinació.
Per açò, amb els ulls d’avui, més de 500 anys després, sorprèn la grandària i la forma de la nau, en la qual viatjaven 40 marins sense cap de les comoditats que després s’han conegut i afegit a la navegació.
Unes condicions que no van deixar d’apreciar els navegants francesos en el Golf de León, quan la nau visitava aqueixes costes… És un vaixell tan xicotet!!!!.
I efectivament ho era.
La història
El 12 d’octubre de 1492, la Nao Santa María, tripulada per 40 homes, va arribar a Amèrica al costat de les caravel·les, protagonitzant un de les trobades més transcendentals de la història. Estant en l’illa Espanyola el dia de Nadal d’aquell any, per distracció del grumet que anava portant el seu timó, va encallar en uns baixos i va naufragar. En el lloc del naufragi, conegut com a badia de Caragol (Haití), es va alçar amb les seues restes el primer assentament espanyol a Amèrica, el Fort Nadal.
(Fundació Nao Victòria: https://www.fundacionnaovictoria.org/es/historia-nao-santa-maria/)
Dades tècniques
La Nao Santa María pesa al voltant de 200 tones. Com l’original, la rèplica incorpora tres mastelers i un bauprés. El masteler més alt aconsegueix 25 metres l’altura des de la línia de flotació del buc fins a la perilla o part més alta.
Per a la construcció van ser necessaris al voltant de 45 metres cúbics de fusta de iroko. Una fusta tropical de gran durabilitat i resistència a la intempèrie i els diferents agents climàtics i meteorològics.
Dimensions
Arbola 300 metres quadrats de velam, amb maniobra de veles i aparell fidel a la nao Santa María del segle XV, amb més de 3 quilòmetres de cap per a la jarcia ferma i de labor.
Reflex de la nau original
Aquesta rèplica, en l’estètic és pràcticament igual a l’original a la qual emula, encara que s’han introduïts alguns canvis que s’oculten a la vista del visitant.
Per exemple, el casc de la nau és de fibra de vidre folrada de fusta, per a donar-li major consistència i seguretat. Els mastelers no són de fusta, sinó metàl·lics, per a incrementar també la seguretat i la resistència. I també incorpora fluid elèctric i motor per a curts trasllats.
El lloc de comandament està dotat amb els moderns aparells de navegació. El vaixell té cuina per a poder elaborar aliments. A més, i per seguretat, incorpora els elements obligats per a la navegació segons la normativa espanyola.
Entre les curiositats, el llit del capità, l’única de la nau, que resultaria bastant xicoteta per a un navegant mitjà de l’actualitat, amb les seues cortinajes de vellut roig… Llavors la gent era més baixeta… i vivia menys.
Durant tot el matí la tripulació ha procedit a realitzar les labors de posar en ordre la nau després d’una travessia de tres dies per mar.
La rèplica de la Santa María romandrà a Castelló fins al diumenge, 9 de setembre, i després es traslladarà a Peñíscola. Però un dels seus projectes més ambiciosos serà repetir el viatge de Colón a les Américas en el mes d’octubre.
(Agraïment especial a la fundació Nao Victòria i a Angel Rosa)