Actualitat Diària
La Filmoteca Valenciana inicia dissabte 16 de gener el cicle ‘Integral Buñuel’ que al llarg de tot l’any 2021 ens permetrà repassar els 32 títols de la filmografia del director aragonés.
El cicle està organitzat en col·laboració amb Donostia Kultura, Filmoteca Vasca, Tabakalera, Elías Querejeta Zine Eskola i el Festival de Sant Sebastià.
El cicle es pot considerar un esdeveniment cinèfil de primer ordre, ja que es tracta d’una retrospectiva completa, que repassa els més de 50 anys de carrera d’un dels cineastes espanyols més universals.
En el cicle es projectaran diverses còpies restaurades com ‘Los olvidados’ restaurada en 2019 per The Film Foundation’s World Cinema Project en L’Immagine Ritrovata en col·laboració amb la Fundació Televisa, la Cineteca Nacional de México i la Filmoteca de la UNAM i presentada a Cannes en 2019.
A més, Donostia Kultura acompanya la retrospectiva amb un llibre monogràfic, ‘Luis Buñuel’, coordinat per Jesús Angulo i Joxean Fernández.
El cicle s’inicia els dies 16 i 17 de gener amb un programa doble amb les dues primeres pel·lícules del director, ‘Un perro andaluz’ (1928) i ‘La edad de oro’ (1930), dues obres que posen el llenguatge cinematogràfic al servei dels postulats del surrealisme, obres mítiques que van provocar grans polèmiques en el seu moment.
Posteriorment, el dia 22 de gener està programada una altra sessió doble en la qual trobem un Buñuel més compromés, amb ‘Las Hurdes’, un dels millors documentals de tots el temps, que denuncia la situació de pobresa extrema de les comarques menys desenvolupades de l’Estat espanyol, i el migmetratge de propaganda ‘España leal en armas’, produït pel govern republicà en plena Guerra Civil i amb guió de Buñuel.
El programa tindrà una segona projecció al febrer, mes en el qual el cicle s’introdueix en l’etapa mexicana de Buñuel.
Aquesta és la tercera retrospectiva que la Filmoteca Valenciana dedica a Buñuel en els seus 33 anys d’existència, però és l’obra d’un autor del qual cal revisar de tant en tant, per la seua llarga i fecunda carrera cinematogràfica. Juntament amb Berlanga i Bardem, Buñuel és una de les tres ‘grans B’ del nostre cinema i, sens dubte, el cineasta espanyol més reconegut internacionalment, juntament amb Almodóvar.
Fou el primer cineasta espanyol a rebre l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en 1972 per ‘El discreto encanto de la burguesía’, i cal ressaltar entre la seua producció mexicana ‘Los olvidados’ (1950), premi a la millor direcció a Cannes en 1951, on va tornar a obtindre un premi en 1959 amb ‘Nazarín’ (1958), primera de les tres col·laboracions del director amb l’actor Paco Rabal, així com ‘Simón del desierto’ (1964), Lleó d’Argent en la Mostra de Venezia de 1965.
La seua producció ‘Viridiana’ (1960), que va suposar el seu retorn a Espanya després de l’exili mexicà, va obtindre la Palma d’Or a Cannes en 1961. En una enquesta realitzada per la revista especialitzada ‘Caimán Cuadernos de Cine’ entre nombrosos crítics i especialistes, ‘Viridiana’ va ser considerada la millor pel·lícula del cine espanyol. També a Espanya dirigiria posteriorment ‘Tristana’ (1970), basada en la novel·la de Pérez Galdós.
La segona etapa francesa de Buñuel comença amb ‘Diario de una camarera’ (1964) i acaba amb la que va ser la seua última pel·lícula, rodada en part a Espanya, ‘Ese oscuro objeto de deseo’ (1977), amb la qual va obtindre el Premi Especial al Festival de Sant Sebastià.