Unanimitat en el ple de Diputació perquè els ciutadans no paguen les desaladores i es bonifique l’A-7 a Castelló
Castelló serà la primera província que engegue un pla de ‘taxis sanitaris’ finançats parell els usuaris dels municipis amb menys de 5.000 habitants. La mesura és pionera i va ser recolzada per tots els grups. Així mateix, el ple de la Diputació ha tret avance, per unanimitat, dues Declaracions Institucionals per les quals insten al Govern Central, al fet que assumisca el cost de les desaladores, perquè no escanye als ciutadans, i que es bonifique l’A-7 al seu pas per Castelló, com s’ha fet a Catalunya.
Esperanza Molina/ Actualitat Diària
El ple ordinari de la Diputació provincial del mes de setembre va començar amb silenci i pesar, per la mort de la veïna de Borriol, considerat ja com un crim per violència de gènere.
Ja ficats en farina, poca cosa, per no dir gens en el Despatx Ordinari, i molt consens, amb matisos, en l’Extraordinari, amb consensos en temes tan importants com les desaladores, la bonificació de la Ap7, o l’assistència als pacients en oncologia pediàtrica. No tot van ser acords, i la cosa es va embolicar amb el cim d’alcaldes, proposta pel PSOE, rebutjada per majoria, i es va disparar amb la proposta de Ciutadans, per a l’eliminació dels barracons.
Dades curioses de la sessió d’avui: com van canviant les coses, les relacions i els tractaments. La Generalitat ha passat de ser ‘intocable’ per a CseM, Compromís i PSOE, a element a tenir en compte perquè també contribuïsca per a beneficiar als ciutadans…
El més agre del dia, el tractament del socialista Fernando Grande a la diputada de Ciudadanos i el seu partit. Possiblement no van ser insults, però Caray!, se li van semblar molt en la forma i en els tons.
Consens enfront de les Desaladores
Tal com es va acordar en el ple anterior, tots els grups han arribat a un acord per a evitar que els castellonencs hagen de pagar el cost de l’engegada i manteniment de les dues desaladores construïdes pel Govern en la província.
El Ple de la Diputació ha aprovat per unanimitat una Declaració Institucional per a exigir al Govern que assumisca el cost de l’engegada de les desaladores en la província perquè no repercutisca en l’augment del rebut als veïns dels cinc municipis afectats.
La història és greu, perquè municipis com el de Cabanes, amb un pressupost anual de 3 milions, i per sota dels 3.000 veïns, haurien de fer front a un deute de 20 milions d’euros. En situacions similars es trobarien Oropesa i Benicàssim, en el nord i Xilxes i Moncofa en el sud de la província.
La Unió Europea ha donat un ultimàtum perquè les desaladores comencen a funcionar abans del mes de març de 2019, ja que el projecte va ser finançat en la seua major part amb Fons Europeus.
La Declaració Institucional insta al Ministeri de Transició Ecològica, que assumisca a través del seu pressupost el cost total de la construcció de les desaladores de Cabanes-Orpesa (amb prolongació a Benicassim) i Moncofa-Xilxes i demana també a Aigües de les Conques Mediterrànies, Acuamed, la modificació dels convenis reguladors per al finançament i explotació de les desaladores a fi d’adaptar-ho a les situació actual de desenvolupament de cadascun dels municipis.
Bonificació per a la Ap7, com s’aplica a Catalunya
El Ple de la Diputació ha recolzat també per unanimitat de tots els grups polítics la Declaració Institucional que demana al Govern de Pedro Sánchez que estenga a la província de Castelló les bonificacions de l’AP7, aprovades ja per a Catalunya i que van entrar en vigor el passat 2 de setembre.
El text de la Declaració indica: “En el Consell de Ministres de 31 d’agost i amb efecte de 2 de setembre va adoptar l’acord d’exempció del 100% del peatge per als vehicles lleugers en els trajectes d’anada i volta amb origen i destinació en dos enllaços de l’autopista AP-7, compresos entre les estacions de peatge número 30 (Vilafranca sud) i 42 (Vinaròs/Alcanar), i la reducció de l’import del peatge a tots els vehicles pesats de la categoria 2 en el tram Peníscola-L’Hospitalet de l’Infant de l’AP-7.
A més, i també a càrrec exclusivament del Govern d’Espanya, es bonifiquen els trams entre Les Borges Blanques i El Pla de Santa María (N-240 i l’AP-2), íntegrament a Catalunya –51 quilòmetres entre Tarragona i Lleida”.
El resultat final, indica la declaració, és que les províncies de Tarragona, Barcelona i Lleida, especialment la primera, resulten beneficiades per la mesura; els veïns de la zona poden circular amb els seus vehicles de forma gratuïta fins al límit amb la província de Castelló, que es veu sotmesa al peatge que no s’abonen fins a allí.
És la primera vegada, indica el text, “que una mesura de bonificació als veïns pagada amb el pressupost general i sense aportació de la comunitat autònoma acaba en el límit provincial. Fins al canvi de govern, i després de dos anys de treball, l’actuació es preveia en ambdues autonomies i els actuals pressupostos ho permeten.
La igualtat de tracte entre comunitats autònomes és una obligació del Govern d’Espanya, i si el propòsit, com resa l’acord és ‘a millora de la seguretat del corredor viari…així com una disminució de la congestió i del nivell d’emissions en la N-340’, la província de Castelló està en idèntiques circumstàncies i també es dóna en alguns trams de les províncies de València i Alacant”
En la seua declaració, els diputats de Castelló apunten a l’alt índex de sinistralitat en les carreteres del litoral de Castelló, al·ludeixen a les restriccions de trànsit imposades als camions en la N-340.
“La decisió presa ha de substanciar-se sobre dades certes de sinistralitat i emissions i no sobre prejudicis polítics o urgències parlamentàries. Cal recordar que segons diversos informes, la N-340 al seu pas pel Baix Maestrat concentra tres dels quinze traçats de la xarxa estatal de carreteres amb major sinistralitat, a causa de la presència de camions. Aquests trams es troben a Santa Magdalena de Polpís, Alcalà de Xivert i Vinaròs.
Aquesta via s’utilitzada actualment també com a corredor comarcal dels municipis costaners en la Plana Alta i com a ronda de circumval·lació de Castelló, que té pendent el tancament de la ronda oest, barrejant en un mateix trame circulació de tràfic pesat amb turismes, i desplaçaments urbans amb desplaçaments municipals.
La Diputació de Castelló ha reivindicat en diverses ocasions la fi de la concessió entre Tarragona i Alacant perquè tot el nostre territori puga disposar de forma immediata d’un vial segur, que actue de ronda de circumval·lació, de via segura que reduïsca més la sinistralitat a la N-340 i N-332, evite noves i prescindibles variants i acabe amb les bonificacions puntuals als camions en els punts més conflictius de la xarxa i diners per a les concessionàries.
Però mentrestant, urgeix la necessitat de donar una solució al trànsit per la N-340 al seu pas pels municipis del Baix Maestrat i la Plana Alta. Si bé la bonificació plantejada pel Ministeri de Foment per a camions des de l’Eixida 38 (l’Hospitalet) fins a l’eixida 44 (Torreblanca/Alcossebre) ajudarà a la reducció de la sinistrabiltat seria necessari contemplar també la gratuïtat entre Vinaròs i Castelló per als turismes, fins que arribe el moment de l’alliberament, tal com ja ha demanat la Consellería d’Obres Públiques al Ministeri de Foment per al tram entre Xeresa//Gandia i Benidorm/la Nucia”.
Sobre la base d’aquests arguments, s’Insta “al Govern d’Espanya al fet que es facen públics les dades referides a seguretat vial, congestió de tràfic i del nivell d’emissions que han portat a l’adopció d’aquest acord.
I s’acorda “Instar al Govern d’Espanya a estendre a la Província de Castelló les bonificacions en l’autopista AP-7 aprovades per a Catalunya amb recursos exclusivament de l’Estat i que han entrat en vigor el dia dos de setembre”.
Transport a demanda i taxi mèdic per als municipis de l’interior
Altre acord adoptat avui, ha sigut sufragar amb fons de Diputació un sistema de transport ‘a demanda’ que permeta als veïns dels municipis de l’interior, amb problemes de mobilitat, poder recórrer a taxis que serien abonats pels seus municipis, una vegada presentat el justificant mèdic. Per a açò, s’ha aprovat la concessió directa entre els municipis de Castelló amb població menor de cinc mil veins, subvencions econòmiques provincials destinades al transport discrecional en taxi amb finalitats mèdiques.
La iniciativa del Govern Provincial preveu un pressupost inicial de 350.000 euros, per a reforçar l’accés a l’assistència sanitària de les persones majors que viuen en el 80% del territori provincial.
En aquest sentit, Xavier Trenco, de Compromís, ha qüestionat la mesura que, malgrat ser positiva, hauria de ser abonada amb menys tràmits burocràtics per als usuaris, i que pot presentar restriccions per als ajuntaments quan es queden sense fons.
Sobre aqueix particular, el president de la Diputació ha recordat al diputat de Compromís, que es tracta d’un servei que hauria d’haver finançat la Conselleria de Sanitat, perquè si presumeixen d’una Sanitat pública i Universal, no és gratuïta per als habitants dels municipis de l’interior. Com la Consellia no ho ha sufragat és pel que Diputació habilita una mesura que és pionera i que té com a fi ajudar als veins de l’intererior i donar eines per a frenar la despoblació.
Les ajudes es donen condicionades a la justificació del transport amb el certificat mèdic d’haver assistit al tractament o la consulta, i si els Ajuntaments mancaren de fons s’habilitarien altres recursos. Ha sigut aprovat per unanimitat.
El president de la Diputació, Javier Moliner, ha destacat que “aquest servei naix com una experiència pilot, som la primera Diputació que engega un servei d’aquestes característiques i comptem amb les aportacions que puguen realitzar tots els grups polítics per a millorar-ho. Érem conscients de la necessitat que hi havia perquè així ens els manifesten els municipis, i hem sigut capaços d’activar un model regulador per a dur a terme aquest transport”.
En aqueix sentit, el president ha indicat que “hem d’estar inventant fórmules d’aquest tipus en aquesta casa quan no ens toca fer-ho, perquè hauria de ser Conselleria, però donem solució al problema. Perquè al veí que ve a la seua visita mèdica a l’hospital des de Cortes d’Arenós, des de Portell de Morella, Sucaina o Soneja no li ix gratis aqueix transport, i el que fem és facilitar-li-ho. Perquè si dins del tractament, un pacient ha d’anar a visites i revisions i li costa diners, malament estarem complint aqueix segon cognom del nom de la Conselleria que és la gratuïtat. Amb aquest nou servei diem que no volem que els pobles de l’interior de Castelló patisquen una discriminació negativa quant a la prestació del servei sanitari”.
També s’ha donat llum verda per unanimitat a la moció de Compromís per a potenciar els recurs turístics patrimonials i a la moció del mateix grup per a crear una línia d’ajudes a les PYmes de l’interior de Castelló, que ha incorporat una esmena de Ciutadans.
Tot açò, malgrat que, segons els diputats del PP, totes les demandes de Compromís o Ciutadans, s’estan portant ja a cap.
L’únic punt del dia que no ha tirat endavant, ha sigut la moció del PSOE per a la convocatòria del cim d’alcaldes i alcaldesses, amb una esmena acceptada, de Compromís.
En aquest sentit, el Grup majoritari, el PP, l’ha considerat electoralista.
Barracons de primera i de segona
Però el punt més àlgid de la qüestió ha sigut l’últim, sobre la moció de Ciutadans per a eliminar els barracons dels col·legis.
El tema tenia la seua molla i no pot ser dt.´s electoralista.
Ho és, perquè els integrants del Govern del Botànic van criticar per activa i per passiva la incapacitat del govern anterior, d’Alberto Fabra, en l’eliminació de barracons i construcció de col·legis públics. I segueix sent-ho, perquè ara és el PP i Ciutadans, que pretén ser imparcial en terra de ningú, els que reclamen ara el mateix que es va exigir llavors.
A part de comprovar que els senyors diputats saben fer estadístiques, sumar, restar i tenen memòria, la sala va aprendre una mica més sobre aquesta política de construcció i col·legis i dels barracons de priemra i de segona.
Així va quedar de manifest quan tant Ciudadanos, com a PP, com a PSOE van apuntar xifres, van sumar, van restar i fins i tot, com va ocórrer amb el representant socialista, Fernando Grande, va explicar la tècnica del formigó projectat.
Podien tenir raó, els de abans i els de ara, si no fóra perquè aquest eixam polític va traure a la llum histories quasi de terror.
En al part ‘constructiva’ cal assenyalar els raonaments de Grande, en indicar, que els col·legis ens i construeixen de la nit al dia, que la gestió és complicada, i que cal donar eixida a aqueixos xiquets mentre es construeixen col·legis en les ubicacions on estan els antics.
En la negativa, els comentaris ideològics i fins a de mal gust de les intervencions. Perquè amb la moció, Ciudadanos va aprofitar per a acusar a Compromís i la Conselleria de Cultura de sectaris i dictadors en intentar implantar un model lingüístic únic.
El va ser, perquè Pau Ferrando volent ser contundent es va passar tres pobles en acusar a l’ultradreta d’amenaçar als mestres.
El va ser més encara, quan Fernando Grande, sense una espurna de gràcia, va entrar de forma molt desagradable atacant a Cristina Gabarda i el “seu món fantàstic de ‘Narangilandia’, on parlen espanyol les 24 hores al dia” per a explicar-li les coses que ella no sabia, i devia saber…
I ho va anar, perquè a hores d’ara també la portaveu del PP, Elena Ruiz va cuestionar el xantatge lingüístic de Vicent Marzá per a acabar amb les bombes del PSOE. En segona ronda de rèplica, lluny de relaxar-se l’ambient va ser a més… francament desagradable…
La moció es va aprovar amb els vots de PP i CS.
