Actualitat Diària
Centres públics d’investigació espanyols treballen des de fa setmanes en el diagnòstic, tractament i generació de vacunes enfront del nou coronavirus, a través de diferents projectes liderats per científics de reconegut prestigi internacional. El Ministeri de Ciència i Innovació està en permanent contacte amb els Organismes Públics d’Investigació (OPIs) per a mobilitzar recursos, tant materials com personals, i prioritzar aquestes línies d’investigació.
Alguns d’aquests projectes han sigut seleccionats per les convocatòries europees que s’han obert per a fer front al coronavirus, com la convocatòria expressa que va anunciar la Comissió Europea el passat 30 de gener i va resoldre el 6 de març, en el marc del programa d’investigació i innovació de la UE, Horitzó 2020.
Diagnòstic
En el camp del diagnòstic del nou coronavirus treballen l’Institut de Salut Carles III (ISCIII) i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). En el primer d’aquests organismes, el Centre Nacional de Microbiologia (CNM) ha desenvolupat un programa de validació de tècniques comercials per a la detecció del SARS-CoV2 en mostres clíniques, que dóna resposta a la necessitat de comptar amb kits diagnòstics en el menor temps possible.
En concret, el CNM ha desenvolupat un panell de controls positius i negatius, que permet analitzar l’efectivitat diagnòstica de les tècniques comercials i conéixer la seua sensibilitat, especificitat i límit. En coordinació amb l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), el ISCIII emetrà informes sobre la fiabilitat diagnòstica d’aquests test comercials que no han pogut obtindre encara el segell de la Comissió Europea i que la seua eventual posada en marxa pot disminuir els possibles problemes de desproveïment.
Per part seua, en l’ICN2, la professora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Laura M. Encisam lidera i coordina un projecte que treballa en el diagnòstic ràpid i monitoratge del coronavirus, en cooperació amb Itàlia i França, i en el qual també participa com ‘partner’ la Universitat de Barcelona, a través del grup del professor Jordi Sierra. És un dels 17 projectes seleccionats per la Comissió Europea en la convocatòria urgent que va llançar el 30 de gener per a fer front al SARS-CoV2.
Aquest projecte, denominat CONVAT, té com a objectiu oferir un nou dispositiu basat en nanotecnologia biosensora òptica que permetrà detectar el coronavirus en uns 30 minuts, directament a partir de la mostra del pacient i sense necessitat de realitzar les anàlisis en laboratoris clínics. A més, es podrà usar per a l’anàlisi de diferents tipus de coronavirus presents en animals reservorios, de manera que es puga monitorar i vigilar una possible evolució d’aquests virus i previndre futurs brots infecciosos en humans. Per a la seua investigació, l’ICN2 rebrà 840.843 euros i la Universitat de Barcelona, 400.152.
Tractament
El Centre Nacional de Biotecnologia (CNB), del CSIC, també va ser seleccionat en la convocatòria expressa de la Comissió Europea per a participar en el projecte ‘Monoclonal Antibodies against 2019-New Coronavirus’ (MANXOL), en col·laboració amb grups d’investigació de CoV, companyies biotecnològiques i organitzacions per a investigació clínica d’Holanda, Alemanya i França.
Aquest projecte, per al qual el centre del CSIC rebrà 125.000 euros, aprofita l’experiència de la investigació reeixida en un altre anterior (IMI-ZAPI), que desenvolupava anticossos protectors enfront d’un altre coronavirus (MERS-CoV). Com alguns dels anticossos caracteritzats reconeixien una regió de la proteïna S conservada en diferents coronavirus, pretén avaluar la seua eficàcia protectora enfront del SARS-CoV2. El projecte permetrà identificar anticossos monoclonals per a utilitzar de manera preventiva o terapèutica en resposta a l’epidèmia causada pel nou virus.
Un altre projecte en aquest camp és el que implica el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), també seleccionat en la convocatòria urgent de la Comissió Europea, per a participar en el EXSCALATE4CoV (E4C), que busca utilitzar la supercomputación d’altes prestacions per a potenciar el disseny intel·ligent de fàrmacs ‘in silico’.
En el projecte col·laboren tres dels centres informàtics més potents d’Europa. A més del CNS, que rebrà 232.375 euros, participen CINECA i JÜLICH, així com centres especialitzats en bioinformática, biologia molecular i universitats d’Itàlia, Bèlgica, Portugal, Alemanya, República Txeca i Suècia. El disseny avançat de medicaments assistit per computadora, combinat amb l’examen bioquímic i fenotípic, pot reduir considerablement els temps necessaris per a la creació de fàrmacs.
Així mateix, l’Institut de Salut Carles III està ultimant una proposta coordinada amb diversos centres sanitaris espanyols per a demanar finançament a la convocatòria extraordinària de la Innovative Medicine Initiative (IMI) de la UE, per a provar l’activitat de diferents molècules antivirals enfront del SARS-CoV2. L’Institut coordinaria tota la fase d’experimentació in vitro i cultius cel·lulars per a la cerca de teràpies antivirals.
Vacunes
Pel que fa al treball per al desenvolupament de futures vacunes, el grup d’investigació liderat pels científics Luis Enjuanes i Isabel Sola, del Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC, té en marxa un projecte des del passat 31 de gener.
El projecte PEU-CORONAVIRUS té com a objectiu estudiar els mecanismes de patogénesis del coronavirus SARS-CoV2 amb el propòsit d’eliminar del seu genoma els gens responsables de la virulència per a obtindre derivats atenuats, que són candidats a vacuna. Compta amb 225.000 euros de fons propis del CSIC i ha sol·licitat finançament en diverses col·laboracions internacionals.
El grup d’investigació ja ha completat el disseny de l’estratègia per a reconstruir el genoma del virus a partir de fragments d’ADN sintetitzats químicament i espera realitzar l’enginyeria del genoma complet i de les variants atenuades en unes sis o huit setmanes. D’aquesta manera, esperen tindre candidats a vacuna en un termini de tres mesos, que s’avaluaran primer en assajos pre-clínics en ratolí, per a determinar si són eficaços i assegurances, abans de ser estudiats en assajos clínics de fase I en persones.
A més, aquest centre participa en diverses convocatòries internacionals. Entre elles, ha presentat una proposta al costat de l’equip del doctor espanyol Adolfo García-Sastre, del Icahn School of Medicine en Mount Sinai (Nova York), a Centers of Excellence for influença research and surveillance (CEIRS)-NIH.
Estudis clínics i epidemiològics
L’Institut de Salut Carles III està també implicat en un projecte europeu que té com a objectiu constituir una xarxa multidisciplinària per a investigació, prevenció i control de la COVID-19. L’I-MOVE-COVID-19 és un dels projectes finançats per la Comissió Europea en la seua recent convocatòria expressa, per al qual el ISCIII rebrà 210.000 euros, i del qual també forma part l’Institut de Salut Pública i Laboral de Navarra (amb 110.000 euros).
L’I-MOVE analitzarà el coronavirus en humans i en diferents espècies animals, estudiarà la seua expansió i identificarà diferents formes de control del contagi. En concret, els investigadors del ISCIII participaran en xarxes d’atenció primària i hospitalària i desenvoluparan estudis clínics, virológicos i epidemiològics.
A més, el ISCIII ha decidit ampliar els objectius de diversos projectes d’investigació que ja tenia concedits, per a potenciar el seu paper en el maneig de l’alerta per coronavirus, assumint l’augment de costos. Així, diferents projectes han inclòs en el seu camp d’estudi el SARS-CoV2 per a analitzar el seu efecte en les poblacions més vulnerables, investigar possibles coinfecciones amb altres virus respiratoris com la grip i realitzar estudis d’eficàcia de noves vacunes en desenvolupament.
Transferència
Diverses companyies farmacèutiques espanyoles han expressat el seu interés a mantindre col·laboracions amb el Centre Nacional de Biotecnologia i ja estan produint resultats.
En concret, el grup que dirigeix Luis Enjuanes, al costat d’Isabel Sola i Sonia Zúñiga, ha demostrat in vitro que el fàrmac Aplidin (plitidepsina), descobert per la farmacèutica espanyola Pharmamar, i usat per a tractar el mieloma múltiple, aconsegueix frenar la multiplicació del coronavirus HcoV-229E, que pertany a la família del nou coronavirus que ha provocat una pandèmia. Ara, els investigadors estudiaran si aquest fàrmac és efectiu també contra el coronavirus SARS, molt similar al SARS-CoV2, que causa la malaltia COVID-19.
També es manté col·laboració amb Grifols per a l’avaluació de l’activitat neutralitzador d’immunoglobulines enfront del nou coronavirus.