La Seguretat Social va arribar a atorgar baixes per més de 545 dies, però no reconeixia la incapacitat permanent. El jutjat valora la situació mental com a element determinant
Una dona, que treballava com a directora comercial de vendes ha aconseguit que el Jutjat núm. 2 de Castelló admeta la seua demanda per a obligar a la Seguretat Social a què li concedisca una incapacitat permanent i una prestació del 75% de la base reguladora. La dona presentava un quadre de fibromiàlgia i Depressió. Havia enllaçat diverses baixes per 545 dies, però l’INSS li negava la incapacitat permanent. El jutjat va valorar la situació mental de la treballadora i va fallar al seu favor.
Esperanza Molina/ Actualitat Diària
Aconseguir que la Seguretat Social concedisca una incapacitat permanent per al desenvolupament d’una activitat laboral, sol resultar tremendament complicat. Però si, a més, qui la sol·licita és una dona, directora comercial, el lloc de treball de la qual representa una activitat més psíquica que física, la cosa es posa més difícil. I si damunt presenta com a malalties un quadre mèdic de fibromiàlgia i depressió, la negativa sol ser automàtica encara que els diagnòstics mèdics siguen contundents.
No obstant això, en aquest cas, ha sigut el Jutjat social de Castelló, núm. 2, qui ha fallat al seu favor, ha estimat la seua demanda, i s’ha pronunciat contra l’Institut Nacional de la Seguretat Social- Tresoreria General de la Seguretat Social. El jutjat ha estimat que les condicions en les quals es trobava aquesta persona no li permetien desenvolupar el seu treball habitual i ha dictaminat un grau d’incapacitat permanent total, amb dret a percebre una prestació del 75% de la base reguladora.
Un procés llarg, delicat i complicat
En realitat, la cosa no ha sigut tan senzilla com sembla ara per la fallada del jutjat. A més, la sentència encara no és ferma i pot ser recorreguda, però estableix un precedent positiu que pot ser positiu, tant per a ella, la demandant com per a moltes altres persones que es troben en circumstàncies similars. A més, el gabinet d’advocats que la representa, Parrado Assessors, recorrerà perquè se li concedisca la Incapacitat total absoluta.
Fibromiàlgia i depressió
La dona a la qual es refereix aquesta sentència treballava en el sector comercial com a directora de vendes. En 2013 va patir la mort de la seua filla. El dol no resolt i el patiment de fibromiàlgia van derivar en un trastorn de depressió major. Malgrat els tractaments, ingressos i revisions mèdiques, la situació d’aquesta dona no va aconseguir una millora suficient per a realitzar la seua activitat professional.
Patia dolors continus, insomnis, falta d’atenció, distimia i pèrdua de funcionalitat progressiva, i fins i tot episodis autolimitats de desorientació amb caigudes.
D’acord amb el seu estat, la dona va encadenar diverses baixes reconegudes per la Seguretat Social per espai de 545 dies. Però quan va sol·licitar la Incapacitat permanent, la Seguretat Social va al·legar, que podria tractar-se d’un estat no permanent. En definitiva, que rebutjava la seua petició.
Portada la demanda fins als tribunals, el jutjat va acceptar la demanda. Una vegada analitzada tota la documentació mèdica que la recolzava, el jutjat el va tindre clar, la progressiva degradació física i mental d’aquesta persona, i la seua edat, 63 anys, apuntaven la conclusió de no s’apreciava una possibilitat real que poguera incorporara al mercat de treball.
Entre les observacions que realitza la sentència, posa l’accent que “la documentació mèdica, ingent i clara, no feia més que demostrar la impossibilitat de l’afectada per a realitzar amb eficàcia i rendiment qualsevol tasca laboral de les quals venia desenvolupant. Però també incideix en l’enorme dificultat per a exercir fets tan quotidians com acudir al centre de treball”.
La sentència és important, perquè valora l’estat mental de la demandant, i fins i tot retrau a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que es va oposar a la demanda en l’admissió a tràmit i en el judici oral, que allargara aquest sofriment de l’afectada per atorgar baixes d’incapacitat temporal que van aconseguir ni més ni menys que 545 dies, i que després denegara la petició administrativa d’incapacitat permanent.
El dictamen conclou que “la demanda ha de ser estimada en la seua petició subsidiària perquè ha quedat provat que les limitacions físiques i psíquiques que pateix l’actora de manera permanent són incompatibles amb la realització de la seua professió habitual”.
Ara bé, És suficient? Se’l reconeix una incapacitat permanent total per a la seua professió habitual, però Podrà aquesta dona accedir a un altre lloc de treball amb les malalties que pateix? Els advocats que porten el cas en Parrado Assessors consideren que no, per la qual cosa recorreran al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana per a sol·licitar la Incapacitat Permanent Absoluta, que li impedeix fer cap tasca laboral.
‘El mur’ de la Seguretat Social
Casos com aquest, o similars són més freqüents del que sembla. Però la Seguretat social sol apurar tots els recursos abans de reconéixer la incapacitat. Sol succeir, que molts dels afectats desconeixen els seus drets, els terminis en els quals han de presentar les seues demandes, o desisteixen abans d’arribar a judici.
l procediment és enutjós. La Seguretat social compta amb tècnics capacitats i bons advocats. I la justícia no és barata. L’única alternativa és poder defensar els seus drets a través d’un gabinet d’advocats.
Segons xifres del 2018, la majoria de les demandes es rebutgen per principi. Només un 48,8% dels expedients tramitats superen la fase administrativa, i d’ells, només un 35,82% d’ells conclouen el procediment amb una resolució favorable.
Però d’acord amb fallades com el que es relata en aquesta informació, valdria la pena intentar-ho amb el suport de bons assessors i advocats.
