Actualitat Diària

Benlloch reconeix que Vila-real + neta no ha sigut ‘tan efectiu’ i destaca les oportunitats de negoci de la Ronda a Espai la Vila

loles

Perfil

Plat preterit · Arròs del senyoret
Aficions · Estar al camp, la muntanya, llegir, esport i viatjar
Un lloc de Vila-real · L’Ermita de la Mare de Déu de Gràcia i la Basílica de Sant Pasqual
Un viatge · Algun país d’Àsia, que és un continent on no ha estat mai
Pel·lícula · ‘Los santos inocentes’ Mario Camus (1984)
Llibre · Sobretot li agraden els de gènere d’antropologia i el que més present té i més l’ha marcat ha sigut ‘Sapiens, de animales a dioses’ de Yuval Noah Harari (2011)
                    Un personatge històric i/o polític · Jesucrist

L’alcalde de Vila-real se sincera davant aquest diari i fa balanç d’alguns dels projectes que més polemica i transcendència han suscitat com la cafeteria del Molí la Vila, el Pla Vila-real +neta o el retornament de l’IBI rústic o la Ronda , de la qual insisteix que suposarà un abans i un després. També assegura que l’Ajuntament es personarà perquè assaltants del Sarthou assumisquen la seua responsabilitat amb treballs a la comunitat i sentencia que ell veu possible la recuperació econòmica de l’Ajuntament

Castellón Información/S. Nejjar/R.Mezquita

No he entés mai les crítiques que ha rebut aquest projecte que consisteix a millorar una zona verda de la ciutat, de posar en valor un recurs molt important com l’aigua i la Séquia, que incorpora vida salvatge i natural al mateix espai verd, que és una cosa que cada vegada més necessiten les ciutats com la nostra, en la qual molta gent de la meua edat sí que hem crescut i hem conviscut amb animals però els xiquets i xiquetes cada vegada tenen menys contacte amb la natura. Per tant conjuminaríem un xicotet paratge amb fauna amb una cafeteria i sala d’exposicions itinerants o permanent en el punt de la ciutat que és actualment el centre del coneixement, amb la BUC, la UNED, diversos centres educatius, el Convent Espai d’Art. La il·lusió és fer realitat aquest espai d’aigua i que siga un parc viu com un element d’aprenentatge per als més xicotets. L’última fase no va poder ser executada perquè no es va presentar cap empresa al concurs dels treballs i s’està reformulant algun punt del projecte, que continuarà sent el mateix, sense cap variació.

El model que anem a aplicar en col·laboració amb la Caixa Rural està prou avançat i quan el tanquem, procedirem a tornar-lo. Però, cal aclarir que el d’enguany encara no s’ha cobrat, serà a partir de maig i el lògic seria retornar el d’enguany però estem plantejant avançar aquestes circumstàncies i reemborsar l’IBI de l’any passat, que pràcticament serà el mateix que el pagaran enguany, comprovant els rebuts pagats, així que crec que prompte podrem començar amb aquesta campanya.

No ha sigut tot l’efectiu que ens haguera agradat que fora i és una de les espines que tinc clavades com a alcalde durant les dues legislatures i un dels assumptes que necessitem millorar. Això no obstant, no em vullc resignar a pensar que l’única manera de millorar la neteja siga gastar més diners. Fons que podrien anar a altres destins on fan molta falta com educació, serveis socials, cultura, promoció de la ciutat, activitats, camins rurals, parcs i jardins…etc. Si fórem un poc menys porcs entre tots, la situació seria diferent i com deia el lema de la campanya necessitem embrutar menys i netejar més. Açò últim ho estem fent i cal reconèixer que tenim una ciutat molt més dinàmica i més viva, el que genera moltíssima més brutícia però també és cert que no existeix la taxa de brosses com si existeix en altres pobles i ciutats. Aquest impost va acord a la generació de més o menys deixalles segons una sèrie de criteris i ací no, està assumida en l’IBI, que també s’ha mantingut congelat des de 2011 a pesar de les circumstàncies canviants i els sobrecostos, l’augment de residus i la dificultat de ser gestionats cada vegada més per part de Reciplasa que ha provocat l’encariment de la gestió de residus i que estem assumint des de l’Ajuntament. No hem volgut castigar a la gent i reconec que hi ha molt a millorar i li promet a la ciutadania que si torna a depositar la seua confiança en mi no incrementaré de manera escandalosa el contracte perquè està demostrat que com més neteges, més necessitat hi ha, com hem comprovat amb la furgoneta de recollida, ja que arreplegaven tots els voluminosos quan no tocava de forma gratuïta, quan existeix un servei amb aquesta funció fa anys. Tot això demostra que el que és necessari és un canvi de mentalitat i no tan sols invertir més i que cal tindre cura amb certs missatges d’exigir més mitjans, ja que si hi ha una persona pràcticament darrere arreplegant tot el que es tira o s’embruta, Hi ha molt de treball que fer en matèria de sancions i de millora de la normativa, premis, conscienciació social i educació molt potent i encara que queda molt per fer, alguna cosa crec que hem millorat i es nota en el carrer.

No anem a crear habitatges socials, no tenim la competència d’adjudicar cap pis a un preu assequible perquè visca ací per motius socials, això serà competència a la Generalitat. Nosaltres el que volem és donar resposta als problemes urgents i immediats des del punt de vista de la dignitat de les persones que hui hem de cobrir amb la reubicació en hostals o en hotels del poble, el que em pareix molt lamentable i que és altra de les espines que tinc clavada en aquesta legislatura, intentar comprar pisos o cases per a incorporar-los al patrimoni municipal per a poder fer front a aquestes situacions d’emergències mentre la Generalitat a adjudica un habitatge a una família segons la gravetat de la situació i les circumstàncies i que per diversos motius ha d’eixir de la seua casa, que no hagen d’anar a un hotel. Altra situació que ha ocorregut moltes vegades ha sigut que una casa ha patit un incendi o una inundació i potser no hi ha familiars que els puguen acollir. En aquesta situació hem de donar resposta immediata perquè puguen estar en una llar, perquè traure uns xiquets a un hostal, amb el canvi de rutina, alimentació, abandó d’objectes de valor o animals volguts, pot resultar molt traumàtic i li canvia la vida a eixa família. Per tant vull aspirar a tindre deu o quinze habitatges que ens permeten donar resposta fins que es tramiten les ajudes socials, que han sigut multiplicades de mà del Govern del Botànic amb iniciatives com la Renda Garantida d’Inclusió que suposa una pensió mínima que et permet acudir al mercat a cercar lloguer. Eixa seria la filosofia d’aquests pisos.

Malauradament fins ara no els hem pogut comprar perquè la Llei d’Estabilitat Pressupostària del PP del 2012 ho va impedir, sumat a la situació tan delicada per ‘empastres’ o il·legalitats de les arques municipals. Però quan hem aconseguit estabilitzar el vaixell en 2014 vam anunciar el Pla d’Habitatge Solidari per a donar resposta a problemes molt greus com desnonaments, però se’ns va impedir per part dels tècnics municipals perquè la Llei de Racionalització limitava les competències en serveis socials, en sanitat i en educació. Sempre hi ha hagut barreres i lamentem que siga Vila-real, una de les poques ciutats de tot l’estat de més de 50.000 habitants que no té habitatges propis. I hem de recordar que vam heretar un ajuntament que estava per a defensar els interessos del PP, on només podien treballar les empreses que ells volien, especialment una, i es van dedicar a especular amb el terreny en lloc de dedicar-se a qui més ho necessitava, com si va fer el Partit Popular a ciutats com Castelló, Borriana, Almassora o Onda. El PP de Vila-real estava a altres coses i des de 2011 per raons legislatives i econòmiques no ho hem pogut fer. Ara se’ns ha obert un poc la veda perquè la Generalitat ha fet possible la cessió de competències. Ara estem treballant amb un taxador amb les deu vivendes oferides més onze del pla de la Generalitat que jo espere que durant aquest any puguem adquirir per a l’Ajuntament de Vila-real de mà de la Generalitat, deu o dotze habitatges, que suposarà un salt enorme.

Per descomptat que ho serà. És molt difícil explicar als veïns i veïnes la transcendència d’aquesta obra i m’haguera agradat fer-ho amb una maqueta perquè d’una manera visual es pogueren ubicar i entendre el que suposarà la Ronda. El que podria passar si la faig és que em denunciaren a la Junta Electoral per la proximitat dels comicis i la persecució a la qual se’m sotmet. Inclús he arribat a renunciar a una cosa normal com la celebració de l’acte del nomenament dels fills predilectes perquè no m’acusen d’electoralisme quan està aprovat per unanimitat pel ple i estem tots d’acord. Vull ser diferent perquè em vaig presentar a l’Ajuntament per a canviar aquestes coses, no per a invisibilitzar a la resta, no per a segrestar l’Ajuntament i posar a disposició dels interessos d’uns pocs sinó perquè la casa siga la casa de tots. Però m’agradaria que es fera la reflexió. Hi ha un milió de metres quadrats en l’anomenat l’Espai la Vila, davant Porcelanosa, amb llicència comercial que és una llepolia per a moltes empreses en aquest moment que possiblement no es poden instal·lar a Castelló o en altres llocs com les proximitats del Port perquè el Pla General no està aprovat i perquè té dificultats de desenvolupament, que Vila-real no té.

Només necessitem un urbanitzador que ja està aprovat, que no hem renunciat i que està en una moratòria i que hi hagen inversors perquè ho urbanitzen, però cap tràmit documental o burocràtic. Això és un avantatge molt gran i si el desenvolupa algun inversor, com s’accediria?, a través de la Ronda Sud-oest, que és fonamental i imprescindible per al desenvolupament de Vila-real i va haver un abans i un després només amb aquest projecte. Les possibilitats de tota la ronda entre Nules, Borriana, Almassora de poder eixir tràfic pesat cap al Port. És un lloc geoestratègicament imprescindible. També serà un revulsiu important la liberalització de l’AP7 i l’enllaç amb la CV-10. I si tot això, es lliga a la carretera d’Onda, amb tot el desenvolupament industrial que hi ha ací, amb les ampliacions de diverses empreses com Vidres, Porcelanosa, Zschimmer & Schwarz, que comportaria el trasllat de la central de tota la impressió digital que ells treballen en teles, tot l’I+I+D de tota Europa estan disposats a traslladar-lo ací, per això han adquirit tot el que era Cafrime. Hi ha una llista molt llarga de projectes brutals i tremendament il·lusionants i que generarien molts llocs de treball. És imprescindible i ja sense ella fa huit mesos consecutius sent la ciutat amb menys atur de la Comunitat de més de 40.000 habitants, imaginen si la tinguérem.

Possiblement pe això no la tenim, perquè hi ha hagut moltes persones que han treballat perquè no estiguera en aquesta ciutat. El Govern d’Espanya no sap on està Vila-real fa dècades, ja que no hi ha hagut cap inversió. Però hem d’estar alerta, la ronda no està feta, està licitant-se, amb els diners consignats i els terrenys en propietat municipal. Cal recordar que el PP la va començar i quan estava al 5% o el 6% de les obres la va parar. Queda molt per fer i s’han de monitorar les obres, estar damunt i treballar-les i tenint totes les condicions perquè siga una realitat, no és garantia. Una prioritat meua la següent legislatura seguirà sent aquesta infraestructura i jo sé que impactarà sobre el progrès i el creixement de Vila-real, com influirà en el CTE amb l’accés directe que hi haurà i que potenciarà l’acord amb el CEU per a crear la Facultat de Ciències de la Salut i la Ciutat Esportiva del Villarreal.

Sí que ho crec, per això m’he tornat a presentar. Si jo em vera incapaç de solucionar aquest empastre, haguera renunciat i deixat pas a una persona amb més capacitat per a fer-ho. He fet tot el que he pogut durant tot aquest temps i encara em dol haver d’escoltar en els plens municipals que l’equip de govern és el responsable. Ho he dit en moltes ocasions, si fórem els culpables d’haver pagat 28 milions d’euros en huit anys, que suposen tres a l’any de projectes que mai hem gestionat ni ideat que vénen d’abans, podria dir-se que som ‘ximples integrals’ perquè és el mateix pressupost per a inversions cada any en els comptes i perquè la gent es faça una idea és el que va costar la Ciutat Esportiva Municipal o ens permetria fer una pista d’atletisme i ciclisme de gran nivell. Aleshores, el que estem fent és pagar el doble del que s’hauria pagat en el seu moment si s’hagueren fet bé les coses.

Puc dir que tenim els instruments i els hem anat treballant. Aquests anys hem anat pagant a poquet i ens hem llevat part del risc importantíssim. D’eixos 25 milions que hem pagat, si no haguera sigut per les negociacions, ascendirien al voltant de cinquanta milions, que és el que demanaven els veïns. Hem lluitat per cada euro dels vila-realencs en les negociacions. Em preocupa que el responsable d’aquesta situació podria arribar a governar aquest Ajuntament en el futur, perquè evidentment ells van a protegir al seu partit. Encara hi ha moltes coses que no han eixit a la llum i hem d’intentar a tota costa pagar el mínim i estic convençut que no només hi ha una irresponsabilitat política, hi pot haver-la greu des del punt de vista penal i algunes coses seran analitzades i pot ser algun dia tenen conseqüències, perquè els delictes prescriuen als vint o quinze anys segon el cas. El que s’ha fet en els últims anys a Vila-real ha sigut una malesa i t’ho demostra clarament que aquest problema no ho tenen altres pobles i ciutats. Onda té un 7% d’endeutament, Almassora poc més d’un vint, Borriana sobre el 30 i nosaltres que el vam trobar al 74% malgrat traure un préstec de vint milions d’euros que encara estem pagant i hem de pagar, rebre el Plan E de Zapatero, el de Camps i ho van dilapidar tot en aquella última etapa, sent Héctor Folgado membre d’aquell equip de govern. Així que sí, hi ha solució però no pot vindre de qui ho va ocasionar, perquè si tornen, ho faran per a protegir els seus interessos i jo ho vaig a evitar però és necessària l’estabilitat i per això vaig a demanar a la ciutadania que deposite la confiança en el partit socialista per a obtenir la majoria absoluta, ja que en els últims quatre anys ens ha donat molt de marge per a prendre decisions i molta força i ha evitat pressions que haurien frenat el desenvolupament de Vila-real i ens ha fet ser líders en creació d’ocupació, dinamisme, industrialització i tindre millors infraestructures.

El tema està sota una investigació judicial, no puc donar moltes dades. L’únic que puc és felicitar la nostra policia, l’operatiu especial que es va posar en marxa i del qual vaig estar pendent en tot moment des del primer dia. Vila-real és una ciutat molt segura i té la meitat de delinqüència respecte a la mitjana i és de les més baixes de la província, el que fruit del treball coordinat dels diferents cossos de seguretat de la ciutat. No sempre ha sigut així malauradament i abans d’arribar a l’alcaldia fins i tot la premsa es fa va fer ressò de les acusacions entre uns i altres i falta de coordinació. Això afortunadament han canviat i és una de les coses de les quals estic més orgullós, d’haver fet un treball conjunt com la posada en marxa de la Unitat Canina que treballava mà a mà amb el CNP i tot això ha facilitat el camí perquè siga una ciutat referent en seguretat.

La regidora de Seguretat Ciutadana, Silvia Gómez, ha fet un gran treball i sabíem que s’estaven generant molèsties i que els havien d’atrapar. I així ha sigut, després d’una espera de tres dies. Hem de tenir clar que són coses que passen i de les quals no estem exempts en la societat actual. És una llàstima que siguen menors però hauran de ser reeducats perquè entenguen el valor dels recursos de tots i l’esforç que suposen. L’Ajuntament es personarà com acusació en el procés i volem que els menors siguen els que assumisquen responsabilitats mitjançant treballs en benefici de la comunitat com netejar les parets del poble i carrers o arrancar xiclets i hem d’anar en aquesta línia perquè entenguen el mal que fan a la resta amb el seu gamberrisme i el destrossa dels recursos que són de tots. La meua més sincera enhorabona a l’operatiu per la bona gestió de l’assumpte des de la sensibilitat.

Els millors sempre han de veure amb els agraïments puntuals de la gent de coses a priori molt insignificants i que no estan relacionats amb grans obres ni infraestructures i que solen ser assumptes domèstics. L’últim exemple que recorde és una dona que se’m va apropar l’altre dia i em va dir que estava molt agraïda perquè s’havia solucionat un problema del cadastre, ja que se li havia imputat el patí del costat i pagava més del que li corresponia. Quan em va alertar temps abans del seu problema la vaig portar al tècnic de l’àrea que li va donar solució i se sentia molt satisfeta. Moltes vegades li donem més importància als quatre de torn als qui no els sembla res bé i que tiren la culpa de tot a la resta, però són un percentatge molt ridícul de la societat, encara que semble que acaparen tot l’espai, però la gent per regla general és molt ‘normal’.

I el pitjor, circumstàncies a les quals no fa falta posar noms i cognoms molt dures. Unes s’han fet públiques i altres no, però per exemple ofegaments de xics molt joves en el riu amb tot el debat que hi havia en l’Assut i la seua cerca i recuperació del cos, amb tots els amics presents. L’ofegament d’una xiqueta de tres anys en una bassa, el drama de la violència de gènere… Algunes coses s’han fet públiques i han sigut duríssimes perquè quan t’impliques tant i eres pròxim, la gent després et necessita en el dol i he intentat estar però altres, també quasi cada dia no arriben a la llum pública. Tot això t’ensenya a no perdre la teua part més humana mai.