Estima que l’alcaldia va cometre una il·legalitat en vulnerar el dret de l’oposició a rebre tota la informació
L’equip de Govern de l’Ajuntament haurà de proporcionar a la portaveu del Grup Municipal Popular, el document complet relatiu a la investigació que es va dur a terme fa ara dos anys, per l’assalt de les BAF al terrat de l’edifici consistorial. El TSJ ha estimat el recurs presentat per Carrasco i ha estimat que l’alcaldia va cometre una il·legalitat en vulnerar els drets del PP a rebre tota la informació necessària per a exercir la seua labor d’oposició.
Esperanza Molina/ Actualitat Diària
Quan es compleixen dos anys del referèndum convocat pel Govern de Catalunya per la qual s’instava a declarar si els ciutadans d’aquella autonomia volien o no la independència, els successos de llavors a Castelló continuen cuejant.
Com alguns lectors recordaran, els fets als quals es refereix aquesta notícia es remunten a la vespra de l’1 d’octubre de 2017. Societat Civil va convocar concentracions en totes les capitals d’Espanya, el 30 de setembre, perquè es posicionaren per la unitat d’Espanya.
A Castelló, la concentració es va realitzar en la plaça Major. Però lluny del pronunciament dels assistents, la qual cosa es va gravar en la memòria aquella jornada, va ser el moment en què unes persones van desplegar una pancarta des del terrat de l’Ajuntament mentre tiraven fulls volants sobre la gent.
La gesta la signava la BAF i els fulls volants contravenien el sentit de la concentració i donaven suport a el referèndum català.
A resultes d’allò, es van produir enfrontaments al carrer, que no van passar a majors, però el que és pitjor, es va posar en dubte la seguretat de l’edifici municipal i es va col·locar l’interrogant sobre la ‘col·laboració’ d’alguns grups polítics amb els assaltants.
Realment què va ocórrer de debò? Per on van entrar fins al terrat? Ho van fer per la porta principal perquè els van facilitar el pas? estaven amagats dins abans o després? O van arribar al terrat des de l’exterior?
La veritat és que quan la policia va accedir al terrat no va trobar a ningú, i encara que la Policia Nacional es va encarregar d’investigar el succés, amb la col·laboració municipal, dos anys després no consta cap detenció i la fiscalia tampoc ha emés cap acusació.
La versió oficial de l’equip de Govern va ser que els assaltants havien accedit des d’un altre terrat. Havien saltat per les teulades. Així quedava reflectit, o això diuen, en l’informe policial que es va realitzar per encàrrec del responsable de seguretat, Toni Lorenzo…
Perquè la realitat és que les cambres de l’Ajuntament no funcionaven. Estaven antiquades i havia caducat el contracte de manteniment. No hi ha imatges preses de l’interior. O això van reconéixer.
I de l’informe de la Policia Local poc es va saber de primera mà. Només les declaracions del regidor de Seguretat Ciutadana, acompanyat pels principals responsables de la Policia Local. Ells sempre van afirmar que s’havia accedit des de fora, a través de la terrassa d’un habitatge-comercie situat en l’entorn. El que van indicar, era perfectament possible.
Però aquestes declaracions no van convéncer a l’oposició, entre altres coses, perquè el famós informe, de cert gruix, a penes se’ls va facilitar un moment perquè el llambregaren i se’ls va retirar immediatament després, sense temps per a molt més. De tot aquell informe, a penes els van entregar unes fulles.
Les raons adduïdes pel regidor de Seguretat i l’equip de Govern, és que no es podien facilitar còpies per seguretat ja que hi havia una investigació en marxa per part de Fiscalia.
L’oposició municipal ho va considerar un engany. Hui, passats els dos anys, no s’ha facilitat més informació sobre aquest tema.
I en aqueixa sentència del TSJ es reconeix que, si bé l’alcaldia o el govern de la ciutat pot manejar documentació que en algun moment no pot facilitar a l’oposició, ha d’explicar les raons per les quals ho fa i justificar degudament la seua negativa, perquè els regidors de l’oposició realitzen una labor fiscalitzadora de la gestió de govern. Alguna cosa que, en el raonament dels magistrats del TSJ, no es va donar.
“Si no hi ha resolució expressa ha d’entendre’s consolidat el dret a obtindre-la, de manera que no fer-ho constitueix, naturalment una conducta il·legal”
La sentència del TSJ no es refereix només al conflicte de l’assalt al terrat, sinó també a altres documents sol·licitats pel PP com la còpia dels enregistraments de les càmeres de vídeo de vigilància situades a l’entorn de la plaça Major durant els actes vandàlics (pintades) en la matinada del 10 a l’11 de novembre de 2017; les factures ‘Fidelis Factu Patronat de Festes’ o l’Informe complet d’infermeria escolar.
El TSJ confirma que “de l’escrit de l’oposició s’extrau que efectivament la referència a la documentació en aqueixes fulles de l’expedient no constitueix l’informe complet. I l’informe complet s’integrava entre la documentació que s’havia interessat i que es degué facilitar a la regidor sol·licitant, al no obrar resolució motivada denegatòria en el termini de rigor (tampoc consta que n’hi haguera després”.
Pel que fa als enregistraments de la plaça Major, sobre les quals el Govern va afirmar que es desestimava la petició perquè “poden ser objecte d’investigació judicial’, el TSJ afirma: “no és raó l’apuntada que justificara la negativa. No consta que hi haguera actuacions judicials en marxa… i segueix: “si funcionaris de la policia local van poder visionar-les, no s’adverteix raó llaura que es negara el lliurament a membre de la Corporació”.
Comenta a continuació la sentència que “la informació demanada per la regidora, guardava relació bastant directa amb el que suposa l’exercici – per ella i pels membres integrants del seu grup polític municipal- del seu dret al càrrec i, en concret, del control al que es coneix com a equip de govern, sobre aspectes de la protecció de les instal·lacions municipals davant un episodi com el que reflecteixen les actuacions (assalt al terrat de la casa Consistorial el 30 de setembre de 2027, actes vandàlics succeïts en la matinada del 10 a l’11 de novembre)
Amb tot això, el Tribunal falla i estima el recurs contenciós administratiu interposat per Begoña Carrasco “contra la conducta impugnada de l’alcaldia de Castelló, declarant vulnerat el dret recollit en l’article 23.1 de la Constitució i obligant a l’Ajuntament al fet que es faça lliurament complet a l’actora, de la documentació interessada de l’Alcaldia en la seua sol·licitud de 1-2-2018. Sense imposició de costes”.
La sentència no és ferma i cap recurs de cassació davant el Suprem… ho interposarà l’alcaldia?