Actualitat Diària
Labora, el Servei Valencià d’Ocupació i Formació, ha celebrat una nova jornada temàtica sobre el futur del treball, amb el propòsit de projectar de quina manera està transformant el marc laboral i de quina forma continuarà fent-lo. Sota el títol de ‘Teletransport al futur del treball’, la conversa en obert ha reunit veus expertes amb diferents enfocaments per a encarar una qüestió central: com volem que siga l’avenir dels nostres treballs.
En un entorn futurista, després de passar per València i Alacant les setmanes anteriors, el ‘teletransporte’ s’ha celebrat en el Parc Ribalta de Castelló. La discussió col·lectiva ha aprofundit en aspectes com la conveniència de les setmanes laborals més curtes, la fi del model laboral preexistent i el desafiament enfront de l’automatització i la intel·ligència artificial.
Les implicacions de la reducció de la setmana laboral
La professora d’Economia Aplicada en la Universitat Complutense de Madrid Bibiana Medialdea, la diputada per la racionalització d’horaris Mónica Álvaro, i l’economista en Labora i professor associat d’Economia Aplicada a la Universitat de València, Joan Sanchis, ha plantejat la conveniència de reformular l’organització del temps de treball.
“Som cada vegada més capaços de produir més renda amb menys hores de treball”, ha assenyalat Bibiana Medialdea, “cal caminar cap a una jornada laboral més curta tant per a homes com dones per a permetre millor repartiment de tasques d’educació i llar”.
L’economista Joan Sanchis ha raonat sobre la “proporcionalitat inversa entre països que més hores treballen i la productivitat. Espanya treballa més de 400 hores a l’any que Alemanya però és molt menys productiu”. La diputada Mónica Álvaro ha posat èmfasi en el fet que les administracions “han de millorar la qualitat de vida de la gent”.
Com compensar als treballadors que pateixen un canvi de model
El professor de la Universitat Carles III i editor de Politikon, Pablo Simón, ha abordat una transformació del model pel qual el treball està “cada vegada més depenent de la demanda instantània del client i on, al mateix temps, l’oci es veu com una pèrdua de temps”.
Igualment, considera que “no és la primera vegada que es destrueixen ocupacions. El que hem de saber és si cal ajudar a les persones que no tenen la culpa que el seu treball es quede obsolet; cal replantejar el model social de manera radical i amb coordinació a nivell europeu per a no generar competició intraeuropea”.
La jornada ‘Teletransport al futur del treball’ ha comptat també amb els parlaments inicials del secretari autonòmic d’Ocupació i director general de Labora, Enric Nomdedéu, i amb diferents punts de vista com els dels professionals Pau Rausell, director de Econcult, l’experta en estratègies digitals Lidón Barberá o el publicista David Baldoví. Els tres han plantejat com els sectors creatius han d’incrementar la seua capacitat de negociació, obrint possibilitats com una renda estable.
El focus a Castelló ha tingut lloc amb la taula sobre treball i territori, amb la participació de Remedios Pavón, cap de l’Agència de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Castelló; María José Antoni Ruiz, de Cuinatur; Francisco Viciano, de Beta.coop, i el periodista Ximo Górriz.
La transformació de les tasques
El debat sobre l’automatització i la intel·ligència artificial ha tingut com a protagonistes a Adrián Todolí, professor de dret del treball i de la seguretat social de la Universitat de València; Vicente Budí, director de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local UJI, i Jordi Juan, secretari autonòmic d’Innovació i Transformació Digital.
En opinió de Todolí, “quan s’implementa la intel·ligència artificial ha d’haver-hi una redistribució de beneficis amb els contribuents”, observant que “molts dels avanços tecnològics han sigut públics a l’inici per investigació universitària, militar pel que la presa de risc no és només de l’empresari privat i, en conseqüència, ha de compartir part del seu benefici”.
Per a Jordi Juan, “hem de posar sobre la taula la importància de les relacions socials a l’hora de plantejar solucions úniques com el teletreball”. Mentre que segons Vicente Budí ens enfrontem a la necessitat d’un augment de “formació en comandaments intermedis”, al mateix temps que “cal convéncer als futurs professionals perquè trien professions especialitzades amb demanda”.
Amb la mirada posada en els territoris despoblats i en com la tecnologia pot contribuir a dinamitzar-los, Jordi Juan ha advertit de la importància de “posar la tecnologia al servei de les persones, del medi ambient, i no ser una eina que perjudica una part de la població, precarizando i destruint ocupacions”. Vicente Budí va introduir la idea d’uns “serveis mínims territorials”.
Les tres jornades, a València, Alacant i Castelló, han buscat generar el debat públic i la recopilació d’aportacions amb els quals conéixer de manera directa quin futur laboral ‘ens volem donar’