Els policies del GIP es van manifestar en el ple i l’alcaldessa els va retraure l’actitud ‘després del suport que el seu grup els ha donat.
El pressupost municipal de Castelló va tirar avant, tal com s’esperava, però amb un ‘si vull’ de CseM no exempt d’amenaça, per a modificar el blindatge de l’alcaldia que, van dir, actua com si tinguera majoria absoluta. Es van rebutjar totes les esmenes i PP i CS van votar en contra. Els agents del GIP de la Policia Local es van concentrar en el saló per a evidenciar les seues reivindicacions mentre Marco els va tirar en cara el molt que s’havien atés les seues necessitats.
Esperanza Molina/ Actualitat Diària
Un ple extraordinari convocat per al mateix dia i la mateixa hora en què s’inaugurava Cevisama a València. Va ser casualitat o oportunitat? Des del PP es va enlletgir l’elecció de la data perquè Castelló, el desenvolupament industrial de la qual tant té a veure amb el sector, hauria d’haver respectat l’esdeveniment que els representa. Perquè, van dir, no era de rebut que l’alcaldessa no estiguera present en la inauguració… però segurament també, perquè si l’alcaldessa es va quedar en la capital de la Plana, qui no podia fer-ho era el regidor del GMP, Javier Moliner, president de la Diputació, que si que va acudir a Cevisama. I va poder ser casualitat o també estratègia, perquè… en cas que Castelló en Moviment haguera donat la campanada i s’haguera abstingut… l’absència de Moliner deixava en mans del vot de qualitat de l’alcaldessa l’aprovació dels seus comptes municipals.
ls GIP van reivindicar els seus drets
Sergio Porcar, en nom del Sindicat Professional de Policia Local va comentar les reivindicacions de la unitat: Volen cobrar el mateix que els seus companys pels mateixos serveis.
Miguel Angel Guillamón de Csif, també parlava d’equiparació i es referia a la necessitat que els policies locals tinguen una defensa especialitzada i justa. Els serveis municipals de l’Assessoria jurídica, va indicar, no estan especialitzats en temes penals; ells, pel seu treball i les seues intervencions, va manifestar, s’enfronten diàriament a denúncies que es dirimeixen en el jutjat, i per a poder defensar-se com toca han de pagar-se ells mateixos els advocats. L’Ajuntament va dir, no els abona la despesa.
L’alcaldessa esbronca als membres del GIP
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, va esbroncar als policies del GIP, als quals va recordar el molt que havia fet l’Ajuntament d’aquesta corporació a favor de la Policia Local. Els agents van aguantar l’aiguat.
Ciutadans (Cristina Gavarda) va advocar per una ocupació de qualitat i va acusar al’equip de Govern de traure una Oferta d’Ocupació Pública electoralista.
El PP (Salomé Pradas)va qualificar de míting al·locució de l’alcaldessa als policies i va acusar l’equip de Govern d’haver col·locat a la gent ‘a dit’, i d’haver donat l’esquena a la promoció interna.
Els policies van esclatar en aplaudiments. L’alcaldessa va recordar que durant el ple no es permeten les manifestacions a favor i en contra. Curiosament, en aquesta ocasió no va amenaçar amb allò d’haver de desallotjar la sala. Tampoc ho hauria necessitat, els policies no van tornar a expressar el que pensaven.
El regidor de Personal va acusar de cinisme als populars, per haver creat grans bosses de personal interí que ara aquesta corporació ha de regularitzar.
Es va aprovar amb el vot del tripartit, PP es va oposar i CS es va abstindre.
Els pressupostos dels patronats de Turisme, Esports i Festes, es van aprovar amb els vots de PSOE, Compromís i Castelló en Moviment. El PP va dir no, i Ciutadans es va abstindre.
El Pacte per l’ocupació va sumar 22 vots, els del tripartit i el PP. *Cs va tornar a abstindre’s.
Aprovat el pressupost de 182 milions d’euros
Marco va convertir el seu discurs de pressupostos en un balanç de gestió de legislatura, en el qual va enumerar les actuacions realitzades per transformar la ciutat, l’aposta per les inversions i l’ocupació, i l’eficàcia del Govern del Pacte del Grau: “Un Castelló que avança cap a la modernitat, amb un Pla General cada vegada més a prop per a dissenyar la gran ciutat del segle XXI”.
I en un anunci en el qual el pressupost d’enguany consolida el canvi de Castelló: “des de la més estricta autonomia de cadascuna de les diferents regidories, de baix a a dalt, com es construeixen els fonaments d’una casa sòlida, d’un pressupost sòlid i des de la negociació i el pacte, tant del fons com de la forma, dels tres portaveus dels grups municipals que configuren el pacte del Grau, als qui vull agrair el seu esforç perquè hui podem debatre aquest pressupost”.
Va destacar una reducció de les despeses d’alcaldia en un 10% en “un pressupost que mantindrà el suport a les polítiques de promoció econòmica i al reforçament dels programes d’ocupació, que en els últims quatre anys han experimentat un increment d’un 650%”.
Per a Amparo Marco, els eixos del pressupost seran de continuïtat, però alhora, de foment de les inversions, el desenvolupament econòmic, el suport a l’ocupació i les partides assistencials.
El ‘avís a navegants’ de Xavi del Senyor
El discurs de l’alcaldessa podia haver semblat una anomenada a la unitat del Pacte del Grau i als èxits del treball en equip, però, per descomptat, des de Castelló en Moviment no es va veure així. Per a començar, Del Senyor va deixar molt clar, que si hi ha hagut algun avanç durant aquests quatre anys ha sigut precisament a la labor d’oposició constructiva del seu grup.
Es va mostrar favorable a reeditar el Pacte del Grau, però amb condicions, i grans. Per a començar, ja va avisar que la seua intenció és la de promoure ‘una millora en el paper de l’alcaldia, que en la pràctica es traduiria en una pèrdua de protagonisme i en un repartiment de competències.
Va acusar l’equip de Govern d’haver llançat els pressupostos tard, i els va recordar el pes de Castelló en Moviment, malgrat que “vosté (a l’alcaldessa) actua com si tinguera majoria absoluta”.
El grup de De el Senyor va presumir d’haver sigut el valedor dels principals assoliments del canvi de la ciutat i va qüestionar durament a l’equip de Govern per no haver transigit per la seua petició perquè es creara una oficina contra la corrupció, que es podria haver finançat amb les despeses de representació de l’alcaldia.
Vicente Vidal, de Ciutadans, no va valorar el present ni el futur de la ciutat amb el mateix optimisme que el Bipartit. Per a començar, va criticar la falta de capacitat de diàleg de l’equip de Govern que va ser incapaç de negociar el pressupost i no ha assumit una sola de les esmenes proposades pel seu grup. Va posar en dubte la capacitat de governar de l’alcaldessa. El Pla General, va dir, no estarà fins al 2021, els pressupostos de participació depenen d’un préstec, l’Edifici de Borrull torna a quedar-se sobre la taula, i l’única cosa, va afirmar, que tira avant són les propostes nacionalistes. “Ací el que mana és el Sr. Xavi del Senyor”.
Carlos Feliu, portaveu del Grup Municipal Popular, també es va referir a les esmenes presentades pel seu grup, que no feien sinó recollir les demandes que han fet els veïns i els sectors de la ciutat.
Es va queixar, com a Ciutadans, que no s’haja acceptat cap dels seus 30 esmenes, alguna de les quals es referien a zones urbanes, necessitats o serveis, alguns ja aprovats en ple, com el Barri Benadresa, sense data d’execució.
Ignasi Garcia va intervindre com a portaveu del seu grup, en un discurs més moderat del que sol caracteritzar-li, per a defensar “uns pressupostos ambiciosos i ben gestionats” En la primera art de la seua al·locució, García es va comportar més com a portaveu del Govern que com a cap de files de Compromís per a defensar la gestió d’ingressos i despeses, el respecte als ciutadans, el pressupost de gènere i la capacitat de captar inversions… i només, quan va aclarir aquests conceptes, també va fer balanç de gestió que es va centrar fonamentalment a les delegacions que Compromís ha exercit a l’Ajuntament… amb ajuda de la Generalitat Valenciana, com és el cas de la Conselleria de Cultura.
I finalment, va intervindre Toni Lorenzo, regidor d’Hisenda, que tampoc es va lluir amb les seues paraules. Va definir els pressupostos com a expansius, i promotors d’oportunitats i va atacar al Grup Popular.
En el torn de rèplica, bàsicament es van repetir els arguments. Pel Grup Municipal Popular va intervindre aquesta vegada Begoña Carrasco. Una vegada realitzada l’exposició tècnica pel seu company Carlos Feliu, Carrasco va ser més política. Va agrair a Toni Lorenzo que haguera basat tota la seua defensa dels pressupostos a atacar al PP. Va afirmar que no són els pressupostos que mereix la ciutat, i va apuntar que l’entrada en funcionament de les costes es retardarà fins a abril o maig, Castelló haurà perdut sis mesos i es trobara de ple en eleccions.
Quan va intervindre Lorenzo, els policies locals es van alçar i van abandonar la sala.
Abans que s’emetera el vot, l’alcaldessa va tornar a fer ús de la paraula per a enlletgir el comportament dels regidors, pel seu comportament durant el debat dels pressupostos, llançar un atac a la línia de flotació del PP i agrair el treball de tots els regidors…
Era un comiat? O era sol l’avís que una vegada aprovats els pressupostos toca baralla preelectoral i en separat?
Com s’esperava, les esmenes van ser rebutjades per majoria. Quant al projecte de pressupostos de l’equip de Govern, es va aprovar amb els vots a favor de PSOE, Compromís i Castelló en Moviment.