Aquest fenomen, descrit en viu per primera vegada, els protegeix de les ones de calor al Mediterrani
Un equip de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Lliure de Berlín, ha descobert en corals vius de les Illes Columbretes una estratègia de supervivència que només es coneixia en coralls fòssils. Aquest fenomen, descrit ‘in vivo’ per primera vegada en les colònies de ‘Cladocora caespitosa’ als Columbretes, ha permès que aquest coral sobrevisca a les onades de calor al Mediterrani.
Actualitat Diària
Alguns corals tenen la capacitat de recuperar-se després d’episodis de mortalitat massius causats per l’augment de la temperatura de l’aigua. Curiosament, aquest mecanisme de supervivència en el medi marí -conegut com a rejoveniment- només s’havia descrit fins ara en alguns corals fossilitzats.
No obstant això, un nou estudi publicat a la revista ‘Science Advances’ ha revelat la primera evidència científica del fenomen de rejoveniment ‘in vivo’ en les colònies del coral ‘Cladocora caespitosa’, a la reserva marina dels Columbretes, davant les costes de Castelló.
Els autors del treball són els experts: Diego Kersting i Cristina Linares, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Una manera de defensar-se de les onades de calor del Mediterrani
Segons el mateix estudi, el mar Mediterrani és una de les regions més afectades pel canvi climàtic i per l‘augment de la freqüència de les onades de calor.
“Estem acostumats a escoltar i llegir sobre els impactes generalitzats associats al canvi climàtic, però rarament arriben notícies sobre la recuperació de la vida després dels impactes associats a l’escalfament”, destaca Diego Kersting, primer autor de l’article i també investigador de la Universitat Lliure de Berlín (Alemanya).
Des del 2002, Kersting i Linares fan un seguiment científic de 250 colònies del coral ‘Cladocora caespitosa’ a la reserva marina dels Columbretes, una zona de referència en estudis dels efectes del canvi climàtic en el medi marí. Aquest coral, l’únic amb capacitat per
formar esculls al mar Mediterrani, està catalogat com una espècie en perill a causa, sobretot, de les mortaldats associades a l’escalfament global.
Des de fa temps, els experts havien descrit que l’augment anormal de la temperatura de l’aigua a l’estiu estava matant moltes d’aquestes colònies mediterrànies de corals. Per exemple, durant l’estiu del 2003, un dels més calorosos dels últims segles, “el 25 % de la superfície ocupada per aquests corals als Columbrets va desaparèixer a causa de la mort de les colònies”, detallen els autors del treball.
Algunspòlips coral.lins sobreviuen a les condicions extremes
En un Mediterrani amb temperatures cada vegada més altes i amb freqüents onades de calor, les alarmes per la supervivència d’aquesta espècie fràgil ja havien saltat fa temps. No obstant això, el seguiment a llarg termini del coral als Columbretes ha revelat ara un resultat sorprenent: algunes colònies coral·lígenes que s’havien donat per mortes feia anys presenten parts vives.
Segons els experts, aquest tipus de recuperació ha estat possible gràcies a un procés que s’anomena ‘rejoveniment’. En concret, sota
condicions d’estrès, per exemple, l’excessiu escalfament de l’aigua, alguns pòlips de les colònies de coral que estan morint són capaços de fer-se petits fins al punt d’abandonar parcialment el seu esquelet calcari. En aquest estat reduït, aquests pòlips poden sobreviure a les condicions extremes que provoquen la mort de la resta de pòlips de la colònia.
Quan les condicions milloren, els pòlips recuperen la seua mida habitual i tornen a formar un nou esquelet calcari. Posteriorment, es reprodueixen per gemmació fins que arriben a recobrir de nou la colònia morta.
Una estratègia de supervivència oculta durant molt de temps
Segons els autors, aquesta estratègia de supervivència ha passat desapercebuda fins ara a causa del bon aspecte exterior que mostren les colònies un cop s’han recuperat, fet que emmascara completament la mortaldat que hi havia hagut anteriorment. “La història real d’aquestes colònies només es pot conèixer si han estat controlades any rere any durant molt temps, o si se n’estudia l’esquelet, ja que aquest procés deixa uns senyals característics”, alerten Kersting i Linares.
Fins ara, només es coneixien indicis d’aquest procés de rejoveniment en corals del Paleozoic, que van viure fa centenars de milions d’anys. Per això, els resultats d’aquest estudi permetran establir comparacions entre les observacions ‘in vivo’ i el que s’ha descrit mitjançant fòssils, i conèixer la implicació d’aquest tipus de processos en la supervivència i adaptació en corals.
Aquest descobriment obre noves perspectives per a la supervivència de l’únic coral d’escull de la Mediterrània, que té un creixement lent
uns 3 mm a l’any) i una capacitat molt limitada per generar noves colònies. “No obstant això, és difícil que aquest tipus de mecanismes puguen compensar el dràstic augment en freqüència i intensitat de les onades de la calor a la Mediterrània, per la qual cosa resulta necessari actuar de manera urgent per frenar les causes del canvi climàtic, i sobretot, dedicar recursos suficients per mantenir aquests seguiments a llarg termini”, alerten els autors de l’estudi.
