Dóna inici a Castelló el cicle ‘Dona i cine’ amb l’univers femení com a protagonista

Les projeccions començaran aquest dimecres a les 18.30 hores al Teatre del Raval i l’entrada serà gratuïta fins a esgotar l’aforament

Actualitat Diària

La regidoria de Feminismes de l’Ajuntament de Castelló, encapçalada per Verònica Ruiz, enceta aquest dimecres una nova edició del cicle ‘Dona i cine’. Els passes es faran últim dimecres de cada mes fins al mes de desembre al Teatre del Raval, on es projectaran pel·lícules que tractaran les relacions entre les dones i els homes i entre elles mateixes, des de diferents punts de vista.

Ruiz ha manifestat que el cicle “s’ha consolidat i ha aconseguit un públic fidel” i destaca la seua importància perquè “el cinema és un mitjà molt útil per a exposar i denunciar els problemes a què s’enfronten les dones en la societat actual i fer-los comprensibles”.

La pel·lícula escollida per a donar l’inici al cicle és ‘Bar Bahar’ (2016), una producció israeliana dirigida per Maysaloun Hamoud que explica la història de tres dones palestines que, lluny dels seus orígens, intenten trobar un equilibri entre la tradició i la cultura moderna a Tel Aviv. El cicle continuarà el 30 d’octubre amb ‘Locas de alegría’ (2016), dirigida per l’italià Paolo Virzì, un film que explica la història d’amistat de Beatrice -una comtessa xerraire i milionària- i Donatella -una jove tatuada, vulnerable i introvertida- mentre són tractades en una institució psiquiàtrica.

La cinta de novembre (dia 27) és de producció etíop i porta per títol ‘Difret’ (2014). Zeresenay Mehari hi relata el treball d’una advocada d’Addis Abeba que ha creat una xarxa d’ajuda a dones i xiquetes pobres i que s’atreveix a defensar una xica de 14 anys que va ser segrestada i violada quan tornava de l’escola.

‘Dona i cine’ acomiadarà el trimestre el 18 de desembre amb la producció britànica, ‘Las sufragistas’ (2015), dirigida per Sarah Gavron. L’obra explica el moment previ a Primera Guerra Mundial, quan va nàixer a Anglaterra el moviment sufragista, on la majoria d’adeptes pertanyien a la classe obrera i veien impotents com les seues pacífiques protestes no anaven enlloc.