Actualitat Diària
El sector agroalimentari valencià és el tercer més important a Espanya, només per darrere d’Andalusia i Catalunya. Amb un pes en l’economia de 9.817 milions d’euros en 2019, representa el 9,6% del VAB agroalimentari nacional (inclosos el sector primari, la indústria de la transformació i la distribució) i el 9,4% de l’economia valenciana. Quant a l’ocupació, l’agroalimentari genera en la Comunitat Valenciana 252.955 llocs de treball, la qual cosa suposa el 10,5% de l’ús del sector en tota Espanya i el 12,6% del total de l’ús de l’economia regional.
A més, aquestes xifres van registrar un nou avanç en 2019, tal com es recull en l’Observatori Cajamar sobre el sector agroalimentari, un informe que ha elaborat el director adjunt del Ivie i catedràtic de la Universitat de València, Joaquín Maudos, en col·laboració amb l’economista també de l’Institut Jimena Salamanca. El pes del sector agroalimentari valencià en el valor afegit brut (VAB) i en l’ocupació va experimentar un creixement del 2%. Una evolució més favorable que la del conjunt del sector a nivell nacional, que va registrar un augment del 0,5% en VAB i del 1,1% en ocupació.
La Comunitat Valenciana és la major productora de cítrics d’Espanya, el seu principal producte agrari; la tercera de plantes i la cinquena de vegetals frescos. Amb 6.286 milions d’euros en vendes a l’exterior de productes agroalimentaris en 2019, la regió és també la tercera comunitat autònoma més exportadora, novament per darrere d’Andalusia i Catalunya. L’arribada del COVID-19 ha consolidat aquesta fortalesa exportadora, ja que, en l’acumulat de 2020, les exportacions agroalimentàries de la Comunitat Valenciana van augmentar un 8,1%, un creixement que gairebé duplica el 4,3% registrat de mitjana nacional. A més, aquesta evolució positiva contrasta amb la caiguda del -8,7% en el total de les exportacions de béns valencianes en el mateix període i del -10,2% per al conjunt del país.
La Comunitat Valenciana presentava un superàvit comercial de 2.441 milions d’euros en 2019, el tercer més alt d’Espanya. Alemanya i França són els principals destins dels seus productes agroalimentaris, ja que concentren el 20,7% i el 17,9% de les vendes, respectivament. Fruites i fruits comestibles representen gairebé la meitat de les exportacions (49,4%), seguides de llegums i hortalisses.
Altres dades de l’Observatori
El teixit empresarial del sector agroalimentari a la Comunitat Valenciana està format per 2.514 companyies i es caracteritza per la predominança de microempreses, que representen el 59,8% del total. Aquesta composició del sector agroalimentari valencià contribueix al fet que la seva competitivitat sigui un 14% inferior a la mitjana d’Espanya. No obstant això, si no es considera el comerç, el sector valencià guanya competitivitat fins a col·locar-se com el sisè més competitiu, un 8% per sobre de la mitjana.
Quant a la despesa per càpita que realitzen les llars valencianes en aliments, en 2019 es va xifrar en 1.475 euros per persona, un 2,1% per sota de la mitjana nacional, que aconsegueix els 1.507 euros. El pes en la cistella de la compra dels aliments i begudes és lleugerament inferior per a les famílies valencianes que per al conjunt del país (20% enfront de 20,3%).
No obstant això, el sector agroalimentari valencià és un dels quals més inverteix en I+D. Se situa en cinquena posició, amb el 8,6% del total d’inversions d’Espanya i el 10,7% del personal que desenvolupa aquesta I+Sr. Catalunya, Andalusia i Múrcia lideren la innovació, ja que juntes suposen el 55,8% del total de la inversió en I+D del sector a Espanya.
Crisi COVID-19 en el sector
La crisi de la Covid-19 ha posat de manifest la importància que ha tingut el sector agroalimentari espanyol i el seu caràcter de sector estratègic per a garantir el proveïment de productes alimentosos. Si bé no ha estat immune a la crisi, l’impacte ha estat molt més reduït en el cas de la indústria dels aliments, encara que no així en la de begudes.
Algunes dades per al conjunt del sector a Espanya demostren aquesta millor situació durant la crisi. En primer lloc, el sector primari ha tingut un comportament global positiu, amb una millora del valor afegit brut generat del 4,7%. L’índex de la xifra de negoci de la indústria de l’alimentació ha caigut un -2% de gener a novembre de 2020 respecte als mateixos onze mesos de 2019, la qual cosa contrasta amb una caiguda del -12,5% en el total de la indústria espanyola. No obstant això, en el cas de la indústria de les begudes, la caiguda ha estat més acusada, del -15,5%. D’altra banda, el IPI (índex de producció industrial) en l’alimentació ha caigut en 2020 un -4,8%, molt per sota de la caiguda del -10,3% del total de la indústria. No obstant això, de nou, en la fabricació de begudes l’impacte de la crisi ha estat acusada (-11,6%).
En el cas del comerç, l’índex de la xifra de negoci ha augmentat en 2020 un 0,2% en aliments, enfront d’una caiguda del -7,1% en el comerç en el seu conjunt. Finalment, les exportacions del sector han augmentat en 2020 un 4,3%, enfront d’una caiguda del -10,2% en el total de béns de l’economia. Són per tant xifres que parlen per si soles i que mostren la resiliència del sector.