Actualitat Diària
Les diputades de Patrimoni, María Jiménez, i Cultura, Ruth Sanz, han revelat hui l’aparició de les peces d’un mural ceràmic que la Diputació va comprar a l’artista Juan Ripollés fa 21 anys per un muntant total de 23,2 milions de pessetes –uns 140.000 euros- i que estaven totalment abandonades en un dels espais del cotxeró provincial de la Diputació de Castelló.
Són en total 106 palets embolicats en pols, amb 66.000 quadrícules i 8.000 peces ceràmiques en el seu interior, que formen part d’un macromural de 29 metres d’altura i 13,5 metres d’ample que la institució va comprar l’any 2000 al reconegut per a la seua col·locació com a obra emblemàtica provincial en la façana d’un edifici que dóna al pati del Espai Cultural Obert Els Aules, en la plaça que porta el mateix nom a la ciutat de Castelló. Una estructura que finalment no es va situar en l’esmentada paret per l’oposició dels veïns, que es van veure sorpresos per les dimensions i el pes, que res tenien a veure amb el que al principi se’ls havia comunicat.
Es tracta del ‘Cant a Castelló i els seus pobles’, que la Diputació va adquirir per 23,2 milions de pessetes, després de l’oferiment per escrit realitzat per la signatura Artemas a l’equip de govern presidit per Carlos Fabra, en el qual textualment es deia que era un mural «per a completar la col·lecció artística de la Diputació, que manca d’obres que, com la present, és factible de ser instal·lada en un exterior, la qual cosa pot permetre a la Diputació Provincial oferir als castellonencs a possibilitat, en el cas que així es faça, de gaudir d’un espai suggeridor, ple de gaudi vital, a l’aire lliure».
María Jiménez: “140.000 euros tirats pel sòl”
La diputada de Patrimoni, María Jiménez, ha explicat hui que, “després dels 21 anys transcorreguts des de l’adquisició del mural, ens trobem davant uns fets que són responsabilitat de l’equip de govern del Partit Popular liderat per Carlos Fabra, però també de l’equip de govern de Javier Moliner, del qual formaven part persones com Vicent Sales i Susana Marqués, que en l’actualitat continuen sent diputats provincials”. Jiménez fonamenta aquesta asseveració en la circumstància que el director del Museu de Belles Arts va enviar en 2013 un document al negociat de Patrimoni, donant compte que el mural havia sigut inscrit amb el registre del citat museu, “però malgrat això a l’equip de govern de Javier Moliner sembla que no li va picar la curiositat”. La diputada considera que “les 8.000 peces abandonades en el cotxeró representen la imatge de quasi 140.000 euros tirats pel sòl per la deixadesa dels anteriors equips de govern del Partit Popular en la Diputació de Castelló”.
Els operaris de la Diputació han trobat aquesta estructura mentre escometien l’adequació de les instal·lacions del cotxeró, que presentava un estat d’important deterioració, per a situar en el seu interior un magatzem per a proveir als ajuntaments amb productes d’Equips de Protecció Individual (EPI) mentre dure la pandèmia, entre altres serveis
Ruth Sanz: “Un exemple de mal ús dels diners públics”
En la compareixença davant els mitjans realitzada en el cotxeró provincial, la diputada de Cultura, Ruth Sanz, ha sigut categòrica en assegurar que estem davant “un despropòsit”, afirmant que “no posem en dubte en dubte el valor de l’obra de Ripollés, un artista de reconegut prestigi, però és obvi que el que van fer els anteriors governs del PP amb aquest assumpte va ser tirar per terra els recursos públics de la Diputació i de les ciutadanes i ciutadans de la província de Castelló”.
Per a posar en perspectiva el mal ús dels diners públics que va suposar aquesta inversió de quasi 140.000 euros, Ruth Sanz ha incidit en l’àrea de Cultura de la Diputació té en 2021 un pressupost de 50.000 euros per a l’adquisició d’obres d’art i gastarà 150.000 euros en el present exercici en la redacció del projecte d’execució per a la rehabilitació del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
La diputada ha finalitzat dient que la història d’aquest mural “és un gran nyap, una mostra de la pèssima gestió del Partit Popular en les èpoques de Carlos Fabra i Javier Moliner”, que va consistir a “enterrar-lo en un espai tancat, amagat en un magatzem durant 20 anys, segurament, amb l’esperança que sempre continuara governant el Partit Popular, per a poder mantindre ocult en què dilapidaven els diners públics”.
La diputada ha insistit en el terme “nyap” per l’existència fitxes i motles numerats “que no concorden malgrat portar imprés el mateix dígit. Una circumstància que ha portat als tècnics de la casa a advertir que “fins i tot, unir totes les peces, resultarà molt complicat”.
Els equips de govern del Partit Popular no van trobar cap ubicació per a aquesta gran estructura, a pesar que en un ple de l’any 2000 l’equip de govern parlara de la possibilitat de situar-lo en la Piscina Provincial que s’estava construint al Pau Gumbau, i de l’existència d’un escrit de 2010 de cessió al Consorci Hospitalari Provincial de Castelló. Malgrat això, “el mural mai va veure la llum i ara ha aparegut abandonat en el cotxeró”, ha remarcat Ruth Sanz.
